Els treballs duts a terme a la vil·la romana de Benicató, a Nules (la Plana Baixa), datada entre els segles I aC i V dC, han tret a la llum 2.000 metres quadrats desconeguts fins ara, que s’afegeixen als 1.800 metres quadrats que ja s’havien descobert, i han permès documentar fins a quatre fases diferents d’ocupació.
El 12 de gener es va engegar en aquest Bé d’Interès Cultural un projecte ambiciós, que inclou l’excavació arqueològica, la consolidació, el realçament i la museïtzació de gran part del jaciment.
Les obres, promogudes per l’Ajuntament de Nules i finançades pels Fons europeus Next Generation a través del Ministeri de Turisme, van ser adjudicades a l’UTE Vila Romana del Benicató i a l’empresa Arko10, encarregant-se la primera de les obres al jaciment, i la segona de la construcció del futur Centre d’Interpretació al mateix jaciment, que ja comença a ser una realitat, atés que només falten dos mesos per a finalitzar-lo. La direcció del projecte va a càrrec d’El Fabricante de Espheras i Arqueocas.
Els treballs de camp, executats per un equip d’una vintena d’operaris, estan supervisats i documentats per cinc tècnics de camp sota la direcció d’Ana Miguélez, Pablo Medina, Esperança Huguet i José F. Albelda.
Un pati de 20 columnes
Un dels elements més recognoscibles de la vil·la és el pati de 20 columnes amb una bassa circular central, al voltant del qual es repartien uns 40 departaments coneguts fins ara. A més, en el moment de més apogeu, en època imperial, disposava d’uns banys privats. Posteriorment, s’hi van incorporar àrees dedicades a l’explotació agrària i producció de vi, grans lloses de pedra per al premsat, i almenys quatre grans gerres globulars per a l’emmagatzematge d’aliments.
També s’hi han trobat més dependències, canals per al subministrament d’aigua, noves zones de producció, una entrada monumental amb pòrtic fins ara desconeguda, i restes arquitectòniques, com ara llindars i columnes de pedra. Entre els segles IV i V, s’excavaren nombroses fosses que aporten gran quantitat de materials arqueològics que, a més dels ceràmics, inclouen peces de metal, os treballat o restes dels animals consumits pels habitants. Cal destacar que, els materials extrets es consoliden, es netegen i es tracten en un laboratori preparat a propòsit, ubicat al nucli urbà de Nules.
Museïtzació
L’equip de restauració està conformat per dos tècniques, de camp i de laboratori, sota la direcció de Sofía Martínez, encarregada també de la consolidació i la valoració del jaciment mitjançant el recreixement d’estructures perquè siguen més llegibles.
Finalment, la museïtzació inclou la instal·lació de rèpliques dels mosaics trobats ara fa 70 anys al mateix jaciment, l’estesa de grava per a donar visibilitat a les cambres, una nova tanca perimetral, recorreguts interiors o una nova senyalètica interpretativa.
Excavada per primera vegada el 1956, aquesta vil·la romana va ser la primera a posar-se en valor a les comarques del nord del País Valencià. Quan finalitzen els treballs serà, a més, un important centre per entendre la romanització al litoral d’aquesta àrea.
