València acull entre el 23 i el 25 d’abril les V Jornades Internacionals “Dones, Drets Humans i Pau a Colòmbia“, una trobada que reuneix expertes, representants institucionals, activistes feministes i defensores de drets humans per analitzar el procés de pau colombià quasi deu anys després de la signatura de l’Acord de Pau entre el govern i les extintes FARC.
Les jornades són organitzades per la Mesa de Suport a la defensa dels drets humans de les dones i la pau a Colòmbia i promogudes també per Atelier ONGD, entitat amb seu a València que fa més de trenta-cinc anys que treballa en l’àmbit dels drets humans, el gènere i la pau. El fòrum es planteja com un espai per “articular aliances feministes internacionals” davant els riscos que amenacen la democràcia i la pau, segons recull el dossier de l’organització.
La programació va començar dijous 23 d’abril al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, amb una conferència introductòria sobre geopolítica i relacions entre la Unió Europea, Amèrica Llatina i el Carib. La sessió, moderada per la periodista Lola Bañón, va comptar amb la participació de Laura Gil Savastano, secretària general adjunta de l’Organització dels Estats Americans, i Anna Ayuso, investigadora sènior del CIDOB. A continuació, una taula va abordar el procés de pau a Colòmbia, els deu anys de l’acord i la política de “pau total”, amb María Paz Lara Camacho, Luz Piedad Caicedo i Patricia Elia Ariza Flórez. La jornada va acabar amb l’actuació del Cor Dona Veu.
“La guerra no és entre guerrers: darrere hi ha les classes socials.”
València ha sigut testimoni de la veu contundent de Patricia Elia Ariza Flórez, dramaturga, directora teatral, activista feminista i exministra de Cultura de Colòmbia, en el marc de les V Jornades Internacionals Dones, Drets Humans i Pau a Colòmbia. Ariza va participar en la taula dedicada al procés de pau colombià, deu anys després de l’acord signat entre el govern i les extintes FARC, i va posar l’accent en la necessitat d’afrontar el conflicte no només des de la política institucional, sinó també des de la cultura, l’art i la batalla de les idees.
“És molt important el debat de les idees davant aquesta guerra cultural que vivim”, va afirmar Ariza a l’inici de la seua intervenció. Segons va assenyalar, Colòmbia arrossega “una guerra de més de 60 anys” que no pot acabar “només amb la voluntat o en poc de temps”. Per a l’artista i activista, la història del país és també “la història dels acords fallits i dels acords incomplits”, una dinàmica que fa que la guerra “es recicle” i puga semblar infinita, “però no ho és”.
“Hem d’enfrontar una guerra cultural i traure de l’imaginari col·lectiu la violència.”
Ariza va rebutjar una lectura simplificada del conflicte armat colombià i va remarcar que “la guerra no és entre guerrers”. A parer seu, al darrere hi ha les classes socials i una estructura de poder que ha convertit el conflicte en “un combustible molt important per a les elits colombianes”. “La guerra els ha servit per a enriquir-se de manera sorprenent i per a concentrar la terra”, va denunciar. Segons va explicar, bona part dels conflictes armats s’han produït a les muntanyes i al camp, fet que ha contribuït a concentrar la propietat “en molt poques mans” i a fer de Colòmbia “un dels països més desiguals del món”.
En aquest context, l’exministra va advertir que el procés de pau continua marcat per una realitat molt dura. “Han assassinat 460 signants de pau”, va dir, abans de preguntar-se què pot pensar una persona que hui pertany a un grup armat quan veu eixa xifra. Per això, va insistir que l’entramat de la guerra a Colòmbia és “molt complex” i que el país i el món actuals ja no són els mateixos que fa una dècada, quan es van signar els acords de pau.
Ariza també va recordar el paper de les dones en les negociacions de l’Havana. Va explicar que ella i altres activistes van viatjar diverses vegades a Cuba i van aconseguir que la perspectiva de gènere quedara incorporada als acords. “No tal vegada com hauríem volgut, però va quedar de manera important”, va remarcar. També va destacar que la cultura hi va tindre presència i que aquell acord va ser considerat un dels més importants del món.
La intervenció va tindre un fort component internacional. Ariza va parlar d’un “canvi d’època” i va advertir que Colòmbia “no és un país insular”, perquè allò que passa al món repercuteix en tots els països. En aquest sentit, va descriure l’actual moment global com una etapa d’enfonsament d’un món “capitalista” i “patriarcal” que, segons va dir, “ha violat totes les normes que la humanitat havia construït durant anys”. Malgrat aquest diagnòstic, va rebutjar el fatalisme: “L’únic que no és incomplet és la resistència”.
✨ El viernes 24 de abril continúan en València las V Jornadas Internacionales Mujeres, DD.HH. y Paz en Colombia.
— Atelier ONGD (@AtelierOngd) April 21, 2026
👉🏽 Consulta las imágenes y conoce a las ponentes.@HumanasColombia @SismaMujer @OFPMujeres @RutaPacificaM @RNMColombia @AnmucicColombia pic.twitter.com/n0WcfOfXxs
Un dels moments més intensos de la seua intervenció va arribar quan va parlar de la Unió Patriòtica i de la violència política a Colòmbia. Ariza va recordar els milers de víctimes d’aquell moviment i va assenyalar la responsabilitat de l’Estat colombià reconeguda per la Cort Interamericana de Drets Humans. “Jo mateixa vaig ser víctima d’això, però no m’agrada la paraula víctima; és millor dir supervivent i en resistència”, va afirmar.
Per a Ariza, el moviment social de dones té un paper central en la resposta a aquesta situació. “El que més em preocupa és com enfrontar la guerra cultural”, va dir. Segons va defensar, aquesta guerra no es combat només amb les armes ni únicament amb mobilitzacions al carrer, sinó també amb una batalla cultural capaç de transformar l’imaginari col·lectiu. “Hem d’enfrontar una guerra cultural”, va insistir, i va reclamar a les organitzacions socials que contribuïsquen a substituir “l’imaginari de guerra” per “un imaginari de pau”.
L’artista va lamentar que a Colòmbia es preste poca atenció a la cultura com a instrument de transformació. “Serà molt difícil si no ajudem a canviar la mentalitat”, va advertir. També va criticar el clima d’odi que travessa la política colombiana i va defensar que els desacords no es poden resoldre “a plom”, sinó “amb la cultura, amb l’art, amb la batalla de les idees, amb la creativitat”.
Patricia Ariza és cofundadora i directora de la Corporació Colombiana de Teatre, del Teatro La Candelaria i del Festival de Mujeres en Escena. El dossier de les jornades la presenta com una figura clau del teatre polític i feminista a l’Amèrica Llatina, impulsora de la creació col·lectiva i defensora de la relació entre art, pau i drets humans. Com a ministra, va promoure el canvi de nom del Ministeri de les Cultures, les Arts i els Sabers.
La seua presència a València també està vinculada a la performance urbana Paz-Haré-La, prevista dins de la programació de les jornades. La proposta, dirigida per Ariza, planteja una passarel·la alternativa protagonitzada per dones de diferents edats, cossos, procedències i diversitats, amb l’objectiu de trencar el silenci i reivindicar els cossos de les dones com a espais d’expressió i llibertat.
La jornada de divendres
El divendres 24 d’abril, el Col·legi Major Rector Peset acull diverses taules sobre els drets de les dones en el Sistema Integral per a la Pau, el llegat de la Comissió de la Veritat, el Macrocas 11 de la Jurisdicció Especial per a la Pau, la terra i el territori, la política exterior feminista i l’Agenda Dones, Pau i Seguretat. Entre les participants hi haurà Marina Gallego, Katerin Jurado, Alba Teresa Higuera, Nelly Velandia, Gloria Amparo Suárez, Leidy Pai, Dora Landazuri, Miriam Císcar, Beatriz Quintero, María Rosario Vásquez i Manuela Mesa.
La trobada també incorporarà una dimensió cultural. El mateix divendres, a les 19.00 hores, l’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà la representació de l’obra Encendidas, de la companyia La Hongaresa. L’endemà, dissabte 25 d’abril, la plaça de la Mare de Déu serà l’escenari de la performance urbana Paz-Haré-La, dirigida per Patricia Ariza, i de la lectura del manifest de les jornades.
L’organització defensa que el fòrum ha de servir per a posicionar “un missatge polític clar i col·lectiu” a favor de la resolució negociada dels conflictes i de l’impuls del paper protagonista de les dones en la construcció de la pau. Les sessions abordaran també “l’estat d’implementació —assoliments i desafiaments— de l’Acord de Pau amb enfocament de gènere”, així com els drets de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició.
La Mesa de Suport està formada per una quinzena d’organitzacions de dones, drets humans i pau de Colòmbia i de l’Estat espanyol. La seua finalitat és mantindre una acció de solidaritat internacional permanent per denunciar la vulneració dels drets humans de les dones a Colòmbia i difondre les recomanacions de les organitzacions feministes i dels organismes internacionals en matèria de polítiques públiques.
La performance Paz-Haré-La tancarà les jornades amb una proposta escènica que qüestiona els models estètics imposats a les dones. Segons el dossier, una passarel·la tradicional és “una dictadura que imposa un model de dona, un model d’edat i un model estètic”. La proposta de Patricia Ariza, en canvi, vol convertir la passarel·la en “un lloc d’afirmació i una ruptura del silenci”, amb la participació d’una trentena de dones de diferents edats, cossos, diversitats i procedències.
