Moisès Vizcaino parla a Atzeneta del Maestrat sobre llengua i mitjans valencians

El fundador i editor de Diari La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino, ha parlat aquest dissabte al Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat sobre la llengua en el sistema comunicatiu del País Valencià. La xerrada, organitzada per aquesta entitat, forma part de la programació de «Nadal al Casal», que s’ha desenvolupat des del 23 de desembre i ha conclòs hui amb un concert de Cesk Freixas.

Vizcaino ha fet, en primer lloc, un breu recorregut per la història de la premsa en valencià des que el 1837, al Cap i casal, va aparéixer El Mole per iniciativa de Josep Maria Bonilla i Martínez (València, 1808-1880) fins a finals del segle XX. A continuació, ha repassat els mitjans en valencià sorgits durant l’etapa de govern del PP en solitari a les principals institucions del país. Uns mitjans que van tindre una vida efímera: El Punt, L’Avanç, Info TV o L’Informatiu. Fins i tot el PP va tallar l’emissió de TV3 i Catalunya Ràdio, i el tancament de la Radiotelevisió Valenciana va acabar d’aïllar els valencians de qualsevol mitjà en llengua pròpia.

En aquest punt, l’editor ha  explicat que La Veu va nàixer el Cap d’Any del 2013 en el context de decadència del PP. «Sabíem que el 2015 hi hauria un canvi polític», ha recordat l’editor, «i el que calia fer era un projecte mediàtic per demostrar al país que calien infraestructures per guanyar la batalla mediàtica», ha assenyalat. «Calia fer un projecte des de baix, perquè tot el que s’ha fet en aquest país ha sigut gràcies a l’actuació cívica», ha remarcat.

I ha contat una anècdota que il·lustra prou bé la il·lusió i la necessitat que llavors n’hi havia d’impulsar un diari digital íntegrament en valencià: «El 2013 ja ens imaginàvem que en algun moment tindríem periodistes analitzant les nits electorals en Canal 9, i just aquell any la van tancar. Aleshores sí que ja no hi havia res de res en valencià», ha apuntat Vizcaino per a destacar l’oportunitat d’estrenar un mitjà com La Veu fa ara onze anys.

Tot seguit, ha fet un balanç del sistema comunicatiu en valencià després dels huit anys del govern del Botànic, un període en què  el panorama mediàtic valencià no ha canviat gens, atés que les subvencions al foment del valencià van ser escasses, malgrat l’increment de la Direcció General de Política Lingüística, i la publicitat institucional es va repartir sobretot entre els mitjans que conformen l’oligopoli mediàtic en castellà.

De fet, Diari La Veu va haver de tancar a finals del 2019 per falta de finançament i es va haver de reconvertir en Nosaltres La Veu, una publicació amb caràcter interí que va funcionar fins que el 25 d’abril del 2022 es va recuperar la capçalera original. L’objectiu es va poder complir gràcies a les aportacions econòmiques de persones que, voluntàriament, han decidit contribuir al projecte de manera personal. L’existència de més de mil agermanats va permetre recuperar la capçalera, motiu pel qual Vizcaino feia el paral·lelisme explicant que el Diari La Veu del País Valencià, com el Casal Popular d’Atzeneta del Maestrat, és un projecte col·lectiu.

Per això, Vizcaino ha sigut molt crític amb les forces del Botànic. «M’agradaria dir que ens han ajudat, però no», ha afirmat. I ha rememorat el brindis que va fer el president Ximo Puig per Nadal del 2019 lamentant el tancament de Diari La Veu i apuntava que poc després es va fer pública la publicitat institucional repartida aquell any entre els mitjans de comunicació: un total de 12 milions d’euros –i 14 milions el 2020, l’any següent– repartits entre una desena de capçaleres de les quals cap és íntegrament en valencià –i no cal dir que la llengua és estrictament residual en aquests mitjans afavorits per les institucions. «Els polítics que tenim han renunciat a l’hegemonia mediàtica, cosa que no fa la dreta», ha asseverat. De fet, molts d’aquests mitjans que es troben entre els més beneficiats per aquesta publicitat eren clarament contraris a la continuïtat de les forces del Botànic a les institucions.

Fins i tot, ha subratllat l’editor, les mateixes entitats relacionades amb aquests partits, com ara la Fundació Nexe, think tank pròxim a Compromís, han constatat en diversos estudis i publicacions la manca de vertebració del sistema mediàtic del País Valencià, amb diaris fragmentats per províncies i amb incidència total de mitjans amb seu central a Madrid «que decideixen quina informació consumim». «I res no ha canviat», ha lamentat Vizcaino. Per això, «conscients que tenim dret a la igualtat lingüística», Diari La Veu del País Valencià, ha ressaltat, «té més sentit que mai».

Així mateix, ha mostrat les conclusions de l’informe elaborat el 2023 per la Generalitat sobre el valencià als mitjans de comunicació del País Valencià que indiquen que el predomini del castellà en el nostre sistema mediàtic és inqüestionable a hores d’ara.

En el mateix vaixell navega La Veu dels Llibres, projecte pensat per l’escriptor Víctor Labrado que és la revista d’informació i crítica literària del Grup La Veu. «És per la gent que recuperem aquest projecte», ha celebrat Moisès Vizcaino a Atzeneta del Maestrat. I és per la gent, també, que el diari no es veurà pressionat pel poder institucional, «cosa que garantirà que el diari respecte el dret fonamental de la llibertat d’expressió».

Finalment, ha explicat com es finança el 60% de les despeses de Diari La Veu mitjançant les donacions a la Fundació La Veu del País Valencià, deduïbles en la declaració de renda, i ha exposat com agermanar-se.