Una graella quasi monolingüe. Aquest és el resum que ens deixa l’anàlisi del sector televisiu al País Valencià que, un any més, té en À Punt l’únic gran altaveu de la llengua pròpia. Al darrere d’aquesta situació hi ha la testimonial oferta de Televisió Espanyola en català, l’ajornada reciprocitat amb TV3 i IB3, la reduïda audiència dels canals comarcals i locals i el domini del castellà en les cadenes privades autonòmiques.
La situació es veu agreujada per les modestes xifres d’À Punt que, a les portes de complir quatre anys d’emissions -el pròxim 10 de juny-, encara no ha aconseguit connectar amb grans sectors de la població. Una mostra de la necessitat de creixement de la cadena pública és el 3% de quota de pantalla que va registrar a l’abril. I és que el canal amb seu a Burjassot encara es troba molt lluny del conjunt de televisions autonòmiques de l’Estat que el mes passat van aconseguir una audiència mitjana del 8,4%. De fet, À Punt continua sent el canal autonòmic menys vist si exceptuem les segones cadenes. Només s’acosta a plataformes com IB3, que a l’abril va assolir una quota del 4,8%, TeleMadrid, amb un 5,1%, i Canal Extremadura TV, amb un 5,2%. En una altra lliga juguen televisions com TV3 amb un 13,7%, Aragón TV amb un 10,7%, TVG amb un 10,1% o ETB amb un 8,8%.
A més de la seua breu trajectòria, un dels motius que explicarien la poca capacitat de seducció d’À Punt és el seu limitat finançament. En aquest sentit, cal destacar com el passat mes de desembre va ser necessària una mobilització del sector audiovisual per aconseguir un increment del pressupost del canal de 12 milions per al 2022, assolint els 78,9. A més, el govern valencià es va comprometre a assumir l’increment de l’IVA que suposa aplicar el nou criteri de l’Agència Tributària -canvi que enguany elevarà a 10 milions el cost per a l’ens d’aquest impost al consum-. També es va acordar que À Punt no haurà d’assumir els 24,8 milions que l’organisme fiscal reclama a la corporació valenciana pels exercicis 2016, 2017, 2018 i 2019 en aplicació de la nova reglamentació.
Tot i l’increment, la dotació pressupostària de la cadena encara no compleix amb el mínim que fixa la llei de creació de la radiotelevisió, que estableix que el canal ha de comptar amb entre el 0,3% i el 0,6% dels comptes autonòmics. Aquest percentatge es traduiria aquest 2022 en entre 84 i 168 milions. De fet, i segons els càlculs d’À Punt, l’ens valencià és el tercer pitjor finançat de l’Estat.
La reciprocitat que no arriba
Una altra pedra en la sabata en la normalització del valencià és la no implementació de la reciprocitat entre À Punt, TV3 i IB3 a través de la TDT -les emissions mitjançant les antenes convencionals-. Es tracta d’una reivindicació en què, tal com han confirmat a Diari La Veu del País Valencià fonts del Consell, no s’ha produït cap avanç. L’executiu reitera que no intercanviaran els senyals mentre el govern espanyol no concedisca un segon múltiplex, opció a la qual el ministeri d’Economia i Empresa s’ha negat reiteradament.
El Consell es referma en la seua negativa a usar la tecnologia de comprimir els senyals -tal com es fa a les Illes Balears- perquè defensa que «perjudicaria la qualitat» de l’emissió d’À Punt. L’argument és rebutjat per formacions com Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) que addueixen que amb l’actual múltiplex seria suficient, fins i tot, sense la comprensió. Els independentistes afirmen que les dos emissions d’À Punt -en alta definició i en definició estàndard- ocupen massa espai radioelèctric de forma «innecessària» i posen com a exemple els 6,7 i 4,5 megabits per segon que utilitzen els dos canals valencians davant dels 3,4 que usen La 1, els 3,9 d’Antena 3 i els 4,1 de Telecinco o TV3. «En principi, un ample de banda més alt sol traduir-se en una millor imatge, però arriba un punt en què la millora és tan imperceptible que es pot considerar que l’ample addicional no millora gens la qualitat. Això és el que passa al múltiplex autonòmic: s’hi malbaraten recursos. Proposem reduir aquest ample de banda per donar cabuda a TV3 i IB3», expliquen des d’ERPV al web sensesenyal.org.
La coproducció i Bon Dia TV com a alternativa
Davant la paràlisi en l’intercanvi dels senyals de TDT, la col·laboració de les tres cadenes s’ha traslladat a la plataforma per internet Bon Dia TV, a la qual À Punt es va sumar al novembre després de la seua negativa del 2018.
Els tres canals també han enfortit la coproducció i la cessió de continguts en un transparent exemple del que és fer de la necessitat virtut. Així ho ha reconegut el mateix director general d’À Punt, Alfred Costa, que en una trobada a Barcelona va explicar que «la nova televisió valenciana no pot fer programes de grans dimensions» i necessita «les aliances amb les altres televisions públiques». Els exemples més reeixits d’aquest treball en equip són les pel·lícules La mort de Guillem i Frederica Montseny, la dona que parla, i les sèries La fossa i Després de tu, que tindran continuïtat en noves propostes com Mòpies i Sicília sense morts, encara sense data per a la seua estrena.
Ni en TVE ni en La 8 Mediterráneo ni en Tele7
Més enllà d’À Punt, la presència del valencià en grans canals mitjançant la TDT es redueix a la testimonial oferta de Televisió Espanyola, que únicament emet en català el seu informatiu de migdia, en un programa que no supera els 20 minuts de durada i que no s’emet els caps de setmana.
Tampoc afavoreixen a la difusió de la llengua pròpia les cadenes amb llicència autonòmica com La 8 Mediterráneo, que a més de fer un ús residual del valencià, té una audiència escassa com demostra el fet que l’abril va registrar una quota del 0,5%. Encara més monolingüe és el canal autonòmic de TDT que es va concedir a Las Provincias -empresa de la qual actualment és propietari el grup Vocento-, i que ha llogat a la cadena espanyola Bom TV, que emet en castellà. Una situació semblant a la de La 8 Mediterráneo és la del canal Tele7, que tot i estar present a diferents comarques valencianes té en el castellà la seua llengua vehicular. Han quedat ja en el record les emissions d’Infotelevisió -ara reconvertida en productora de programes documentals-, l’única televisió privada valenciana que va apostar per la llengua pròpia, però a la qual el govern del Partit Popular que encapçalava Francisco Camps no li va concedir una llicència d’emissió com sí que va fer amb Las Provincias o 8 Mediterráneo -antiga Popular TV i propietat de la Conferència Episcopal-.
L’oasi comarcal i local
Entre tanta oferta en castellà, les televisions comarcals i municipals privades constitueixen un humil oasi per al valencià. El taló d’Aquil·les d’aquests projectes són uns índexs d’audiència molt minsos. Entre els canals més destacats hi ha cadenes com RHV -que conformen Ribera TV, Horta Televisió i València Televisió-, La Comarcal TV -present a la Canal de Navarrés, la Costera, la Vall d’Albaida, la Safor i la Marina Alta-, o TV4 La Vall, que emet a la Plana Baixa, la Plana Alta, l’Alt Palància i el Camp de Morvedre-. També cal citar Nord, amb cobertura als Ports i l’Alcalatén. Es tracta no obstant això, d’empreses molt menudes i amb poca capacitat per obrir-se pas en un sector, el televisiu, cada vegada més competitiu.
Tan complex és el panorama, que nombrosos ajuntaments ja fa anys que van abandonar els projectes de crear canals públics que ells mateixos van impulsar en la primera dècada d’aquest segle. I és que com déiem al principi, el valencià té cada vegada menys presència en un món que, això sí, s’aboca a les pantalles.
