El pressupost per a fomentar el valencià en els mitjans és de poc més d’un milió d’euros, mentre que la publicitat institucional disposa d’un fons de 14,4 milions.
El Botànic està a prop d’esgotar la seua segona legislatura. Quasi huit anys de govern han servit per a capgirar algunes dinàmiques anteriors de vint anys del PP, si bé en alguns aspectes els resultats no han sigut els esperats. Un d’aquests és el de la política lingüística en relació a les subvencions per als mitjans de comunicació editats en valencià, que tot i ajudar des del 2015 no han servit per canviar el panorama comunicatiu valencià, molt majoritàriament encara en castellà en tots els formats: ràdio, televisió, premsa en paper i premsa digital.
Després de la interrupció del 2019, any en què no hi va haver ajudes, els anys 2020 i 2021 sí que es van convocar subvencions per al foment del valencià en l’àmbit dels mitjans de comunicació. Per al període comprés entre el 23 d’octubre del 2021 i el 13 de setembre del 2022 s’ha destinat una partida de 2,9 milions d’euros, si bé la majoria d’aquesta quantitat –1.690.000 euros– ha anat adreçada a mitjans que publiquen parcialment en valencià, i 1.030.000 euros han anat a mans de mitjans íntegrament en valencià.
Entre els mitjans que s’haurien de beneficiar d’aquestes mesures hi ha neguit pel fet que aquestes ajudes no s’adrecen només als que publiquen els continguts íntegrament en la llengua del país. Més encara quan s’ha comprovat, de manera reiterada, com alguns mitjans dels que cobren subvencions per publicar parcialment en valencià ho fan a còpia de traduir textos amb programes automàtics d’internet, que condueixen a errades ben evidents.
No és una divisió nova, atès que el 2020 i el 2021 les ajudes a mitjans que publiquen «parcialment en valencià» van ser d’1,9 milions d’euros, versus els 930.000 euros repartits entre els que publiquen íntegrament en la llengua del país, entre els quals hi ha televisions, ràdios, premsa impresa i digital. Tenint en compte que el pressupost anual del Diari La Veu era en l’etapa 2017-2019 d’aproximadament 360.000 euros anuals, s’entén les dificultats amb què han de sobreviure els mitjans que aposten per estimular el valencià.
La xifra sobta encara més si es té en compte que, amb aquestes dades, el pressupost de Presidència per a publicitat institucional aquest últim 2022, any preelectoral, és de 14,4 milions d’euros. En 2020 va ser de 14 milions, i el 2019 de 12 milions d’euros.
Des d’aquests mitjans també lamenten que les subvencions no es convoquen per anys naturals, que corresponen amb els exercicis fiscals i comptables de les empreses editores, que no s’han sentit escoltades des de les conselleries responsables.
Amb aquest escenari, moltes empreses editores constaten la dificultat extrema de canviar el sistema comunicatiu valencià, amb un predomini indiscutible del castellà i amb la inexistència de diaris de paper de país, atés que els mitjans valencians, amb l’excepció d’aquest que estan llegint; del canal públic À Punt i d’alguna particularitat més, es limiten a cobrir l’actualitat de les demarcacions provincials o, en casos molt puntuals, d’algunes comarques. Tot el contrari del que ha ocorregut en altres territoris de l’Estat, on l’aposta definitiva per la comunicació pròpia ha sigut el preludi d’una nova realitat política molt més favorable per als interessos particulars.
