L’últim número de La Veu dels Llibres ofereix una entrevista de Laura Ramos Cartanyà a Eduard Sanahuja Yll, professor titular del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona, de la qual actualment és professor honorífic. Com tot bon poeta, té alguns manuscrits als calaixos i múltiples de publicats. En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia, va fundar el 1989, amb Jordi Virallonga i altres poetes, l’Aula de Poesia de Barcelona.
En aquest número, P. Cano Server recomana l’exposició «Literatura i cançons», del Servei de llengües de la Universitat d’Alacant, en què es troben referències a obres literàries, intertextualitat de versos, títols, personatges, autors o fragments reconeguts de la nostra literatura i de la literatura universal. La selecció no pretén ser un catàleg de musicacions de textos originals i literals fets pels cantants o grups, més aviat al contrari; l’interés recau sobre tots els elements implícits que no sempre identifiquem en les cançons, noms de grups, títols, festivals o discs que remeten a elements literaris. És el resultat d’una anàlisi rigorosa i detallada de les lletres i un treball de selecció per a poder abastar el major registre d’exemples i tipologies.
D’altra banda, Manuel Carceller s’endinsa en Un estiu, de Clàudia Serra, una obra de teatre que evoca la gran tragèdia de l’esclat d’un camió de propilé liquat al càmping dels Alfacs, a la platja d’Alcanar, l’11 de juliol del 1978, cosa que va provocar 226 morts i més de 300 ferits. De bell antuvi, cal destacar la importància de l’ambientació. Com a preàmbul de la primera part, titulada «Infinit», els sons, els objectes, les flors i les plantes són minuciosament descrits en les acotacions escèniques.
A més, aquesta setmana, Lourdes Boïgues ressenya L’essència de l’arbre, de Carme Arnau Orts, una novel·la que pretén ser un homenatge a les persones absents que van haver de callar durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Sobretot les dones. L’autora no vol que caiguen en l’oblit les generacions femenines que, a causa de les condicions socials i polítiques, van ser condemnades a amagar sentiments, dissimular penes i reprimir alegries.
Per part seua, Diana Nastasescu comenta Maria o el món contra les dones, de Mary Wollstonecraft, una obra de finals del segle XVIII en què una adúltera defensa el seu amant en ple judici. Maria, la protagonista, una dona instruïda i intel·ligent, una avançada al seu temps —que diríem ara—, es veu atrapada en un manicomi per obra i gràcia del seu encantador marit. Una novel·la inacabada que per això mateix pot generar una certa frustració, però també fa una sensació molt adequada d’inconclusió, com si la lluita de Maria, com la de totes les dones, fora una batalla contínua que mai no acaba.
Finalment, aquesta setmana també podem saber quins són els llibres mes venuts a Quart Creixent, de Palma.
