L’exposició pòstuma “Des de la vida“, dedicada a l’artista alcoià Miguel Ripoll Abad, continuarà oberta fins a finals d’octubre al Club d’Amigues i Amics de la UNESCO d’Alcoi. La mostra, inaugurada el passat 29 d’agost, s’ha prorrogat per a facilitar que més persones puguen conéixer el llegat artístic de Ripoll.
La inauguració es va convertir en un homenatge multitudinari a l’artista, mort el 2 de gener passat. Unes 200 persones van omplir aleshores la sala per a recordar una figura estretament vinculada a Alcoi, tant per la seua obra artística com pel seu compromís social.
“Des de la vida” permet recórrer una part de la prolífica producció de Ripoll, caracteritzada especialment pels dibuixos a tinta elaborats mitjançant una minuciosa tècnica de puntillisme en blanc i negre. L’inventari confeccionat per la família després de la seua mort comptabilitza 588 obres, amb treballs que abracen sis dècades: un dels primers dibuixos conservats data del 1965 i Ripoll encara continuava dibuixant el 2025.
Alcoi, els referents i la denúncia social
L’exposició ofereix una selecció d’aquest extens llegat. Hi apareixen paisatges, edificis i racons emblemàtics d’Alcoi, però també els espais relacionats amb els records de la infantesa de l’autor. Ripoll definia els seus dibuixos com a “pensaments plasmats en imatges” i va convertir el dibuix en una eina per recordar, reflexionar i interpretar el món que l’envoltava.
Una altra de les vessants destacades de la seua producció són els retrats de personalitats que admirava. Entre les figures representades hi ha Ovidi Montllor, Isabel-Clara Simó, Joan Fuster, Rosa Parks i Greta Thunberg.
Però l’obra de Ripoll difícilment es pot separar del seu activisme. Els dibuixos també aborden la pobresa, les migracions, la guerra, el camp de concentració de Mauthausen o Palestina. Són peces amb les quals l’artista tractava de posar el focus sobre les injustícies i sobre realitats sovint apartades de la mirada quotidiana.
Aquest compromís també va tindre una dimensió estrictament local. Miguel Ripoll va participar en moviments com ara Salvem el Molinar i La Carrasca, va defensar l’aqüífer del Molinar i la municipalització del servei d’aigües d’Alcoi i es va implicar en iniciatives de suport a persones migrants i en situació d’exclusió. Jaume Brotons, president de No Més Precarietat Alcoià-Comtat, el va definir durant l’homenatge com “un home conseqüent”, compromés fins al final amb les causes que considerava justes.
“La vida és companyia”
La inauguració de l’exposició també va servir per a descobrir la dimensió més personal de l’artista. Ximo Nebot, en representació del Club d’Amigues i Amics de la UNESCO; Jaume Brotons; Vera Soler, neboda de Ripoll, i Carles Ripoll, fill de l’artista, van recordar diferents episodis de la seua vida i la manera com art, família, amistat i compromís social formaven part d’una mateixa trajectòria.
Carles Ripoll va resumir aquell llegat comparant la vida de son pare amb la tècnica que havia cultivat durant dècades: igual que els seus dibuixos estaven formats per milers de punts, Miguel Ripoll n’havia deixat molts en les persones que l’havien conegut, en Alcoi, en la seua obra i en les causes que havia defensat.
Una idea que connecta amb una de les frases que l’artista va deixar escrites i que ha adquirit un significat especial després de la seua mort: “La vida és companyia”.
