El Col·legi Oficial de Dietistes-Nutricionistes valencians (CODiNuCoVa) ha donat a conéixer dos nous materials amb els quals vol ajudar la ciutadania a comprendre, avaluar i millorar els seus hàbits alimentaris. La proposta combina un qüestionari en línia per a valorar l’adherència a la dieta mediterrània i una infografia divulgativa amb informació sobre aquest patró alimentari.
El recurs principal és el qüestionari, basat en l’Estudi PREDIMED, que consta de 14 preguntes i permet determinar el grau d’adherència de cada persona a la dieta mediterrània. L’eina actua com un termòmetre dels hàbits alimentaris, ja que ajuda a identificar fins a quin punt l’alimentació personal segueix les recomanacions d’aquest model i detectar els aspectes que es poden millorar.
D’altra banda, la infografia, que es pot descarregar gratuïtament des del web del Col·legi Oficial, recull les característiques principals de la dieta mediterrània, els seus beneficis i diverses recomanacions per a incorporar-la a la vida quotidiana.
“Amb aquesta iniciativa volem acostar la dieta mediterrània a la ciutadania d’una forma pràctica i senzilla. Moltes vegades coneixem les recomanacions generals, però no som conscients de fins a quin punt les apliquem en la nostra alimentació diària. Aquest qüestionari permet fer aquesta reflexió, identificar quins aspectes continuem mantenint i reconèixer quins podem millorar. L’objectiu no és només obtindre una puntuació, sinó oferir una oportunitat per a revisar els nostres hàbits i començar a incorporar xicotets canvis”, ha assenyalat Maite Navarro, presidenta de l’entitat.
Dieta mediterrània: molt més que una manera de menjar
La dieta mediterrània, reconeguda per la UNESCO com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat, és “molt més” que un model alimentari. Constitueix un estil de vida saludable, saborós i sostenible, amb un vincle estret amb el territori, la cultura gastronòmica i la convivència. Aquest patró dona preferència als aliments frescos, de proximitat i de temporada, preparats amb tècniques senzilles i tradicionals, i incorpora herbes aromàtiques i espècies per a realçar el sabor dels plats.
Verdures, hortalisses, fruites, llegums, cereals integrals, fruita seca i llavors conformen la base d’aquesta alimentació. L’oli d’oliva verge extra n’és el principal greix d’addició, mentre que el peix, el marisc, els ous i els productes lactis s’integren en una dieta variada i equilibrada. Les carns magres, per la seua banda, s’han de consumir amb moderació, i cal limitar especialment la carn roja.
Seguir aquest model també requereix prestar atenció a hàbits que poden perdre presència en l’alimentació quotidiana. Incloure menys llegums en els menús, reduir el consum de fruites i verdures, optar amb menys freqüència per aliments frescos i de temporada o reemplaçar les preparacions tradicionals per productes altament processats són pràctiques que poden allunyar-nos de les recomanacions de la dieta mediterrània.
“Quan parlem de recuperar la dieta mediterrània, no ens referim únicament a consumir més fruites i verdures o utilitzar oli d’oliva. També parlem de donar protagonisme als llegums, els cereals integrals, la fruita seca i els aliments frescos i de temporada en els nostres menús. Són aliments que haurien de formar part de la nostra alimentació habitual i que, a vegades, han anat perdent presència enfront d’altres opcions. Tornar a donar-los espai és una de les claus per a mantindre un patró alimentari saludable i preservar la nostra cultura gastronòmica“, ha recalcat María Alonso, responsable de Projectes del CODiNuCoVa.
