L’Énova (la Ribera Alta) va viure divendres 16 d’octubre una vesprada dedicada a la memòria, la cultura i la defensa del patrimoni amb la projecció del documental La memòria invisible, de Raül Julve, una activitat inclosa en la programació de la VI Fira Romana de l’Énova.
Abans de començar la projecció, l’alcalde de l’Énova, Tomás Giner, i el director del documental, Raül Julve, van presentar l’obra i van introduir el públic en una història que forma part de la memòria col·lectiva del municipi.
L’acte va reunir una gran quantitat de públic al Saló Multiusos, que es va omplir de persones de totes les edats. Una resposta que va demostrar l’interés que continua despertant la història local i la importància de mantindre viu el record d’un patrimoni que ha marcat el passat i el present de l’Énova.


Una història de patrimoni i lluita col·lectiva
La memòria invisible recupera la història de la vil·la romana de l’Énova, coneguda com a Vil·la Cornelius, descoberta durant les obres de construcció de la línia de l’AVE a començaments dels anys 2000. La troballa va posar al descobert un conjunt arqueològic d’un gran valor històric, amb mosaics, banys domèstics i paviments de marbre.
La descoberta va provocar una mobilització ciutadana per a defensar aquest llegat i reclamar que es preservara. Una lluita que va tindre com a protagonista la Plataforma per a la Defensa de la Vil·la Romana de l’Énova i que va evidenciar la preocupació de bona part de la població per la conservació de la seua història.
En el documental participen Miquel Ramon Martí, Begoña Soler, Juan Antonio Antolinos, Paco Signes, Isaura Navarro, M. Paz de Hoz, Pascual Fandos, Rosario Cebrián i F. Javier Parrilla, així com Tomás Giner, alcalde de l’Énova, i membres de la Plataforma per a la Defensa de la Vil·la Romana de l’Énova. Les seues intervencions contribueixen a reconstruir els fets i a recuperar els testimonis d’aquella etapa decisiva per al patrimoni del municipi.
L’obra també compta amb la participació de l’Agrupació Musical Enovense i de veïns i veïnes de la localitat, que aporten una dimensió pròxima i humana a una història que va més enllà de l’arqueologia.


Un patrimoni que continua present, encara que siga invisible
El títol del documental convida a reflexionar sobre el destí d’un patrimoni que, malgrat el seu valor, no sempre forma part de la vida quotidiana de la població ni és accessible per a tothom. La història de la vil·la romana recorda que el patrimoni cultural no és només allò que es pot veure, sinó també allò que una comunitat coneix, recorda i defensa.
La projecció va permetre tornar a posar damunt la taula la importància de preservar i divulgar aquest llegat. També va servir per a reconéixer la tasca de les persones que, en diferents moments, han treballat perquè la història de l’Énova no caiga en l’oblit.
L’assistència nombrosa i la diversitat d’edats del públic van reforçar la idea que la memòria local continua despertant interés i que les noves generacions també poden trobar en el passat del seu poble una part fonamental de la seua identitat.


L’Énova, un poble que lluita per la seua història
La història de la Vil·la Cornelius és també la història d’un poble que va alçar la veu per defensar el seu patrimoni. Una experiència que mostra com la implicació ciutadana pot ser decisiva quan es tracta de protegir elements que formen part de la memòria col·lectiva.
La projecció de La memòria invisible va convidar a reflexionar sobre la necessitat de donar al patrimoni cultural el lloc que mereix, especialment quan altres interessos o prioritats poden deixar-lo en un segon pla. Conéixer la història, preservar-la i fer-la accessible són responsabilitats compartides que ajuden a mantindre viva la identitat d’un municipi.
Amb aquesta activitat, la VI Fira Romana de l’Énova va oferir un espai per a recordar uns fets que van marcar la localitat i per a reivindicar la importància de continuar divulgant el seu llegat romà.


Una projecció que va més enllà del cinema
La bona resposta del públic va convertir la projecció en una trobada al voltant de la història i la identitat de l’Énova. Més enllà de la pantalla, el documental va recuperar veus, vivències i records que formen part del patrimoni immaterial del municipi.
La memòria invisible va recordar que un poble que coneix i defensa el seu passat té més eines per a decidir quin futur vol construir. Perquè hi ha patrimonis que, encara que no sempre estiguen a la vista, continuen formant part de la memòria i de la identitat de tota una comunitat.







