És una sopa típica de Catalunya i de les regions costaneres d’Occitània. A Catalunya són unes sopes bullides amb el brou dels musclos; al Llenguadoc, les Landes i el Medoc (Bordelés) fan sopes escaldades, i a la Provença i el Comtat de Niça fan arròs caldós o fideus, amb una mica de safrà per donar-li gust i color. De totes les maneres són unes sopes esplèndides, amb aquell sabor tan agradable dels musclos.
Sopa de musclos
Ingredients (4 racions): 1,5 kg de musclos, 1 ceba, 2 tomaques madures, 150 g de pa eixut (de tres o quatre dies), alls, oli d’oliva, pebre i sal.
Preparació: primer de tot pelarem i trinxarem la ceba i un parell d’alls i, en acabant, ratllarem les tomaques. A continuació posarem els musclos en una olla, els cobrirem amb aigua i els deixarem a foc suau. Mentrestant, posarem un raig d’oli en una casserola i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem la ceba i els alls i ho sofregirem. Ho remenarem de tant en tant amb la cullera de fusta i, en daurar-se la ceba lleugerament, hi afegirem la tomaca i la sofregirem també. Ho remenarem ara i adés i, en estar tot confitat, apagarem el foc. Quan tindrem els musclos oberts els traurem del foc i passarem el brou per un colador. Abocarem el brou en la casserola, ho salpebrarem (compte amb la sal) i hi afegirem el pa, fet a llesques fines. En refredar-se les musclos una mica els traurem les valves i els hi afegirem. Tornarem a encendre el foc i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. Ho remenarem una mica per tal de desfer el pa i, al cap d’uns deu minuts d’ebullició, ho traurem i ho escudellarem.
Variants regionals
Catalunya: hi podem afegir uns brins de safrà, una fulla de llorer o una copeta d’aiguardent. Hi podem sofregir una culleradeta de pebre roig. S’hi pot afegir una picada d’ametles o avellanes (amb all i julivert). Podem posar el pa torrat.
Comtat de Niça: en aquesta regió fan arròs o fideus en comptes de sopes, amb uns brins de safrà. Tenen les mateixes variants que a la Provença. A la Costiera hi afegeixen una penca d’api.
Landes: per aquesta regió, i també al Medoc (Bordelés), fan sopes escaldades, amb pa torrat o sense.
Llenguadoc: per aquesta regió fan sopes escaldades, amb pa torrat o sense.
Provença: en comptes de ceba hi podem sofregir un all porro. Per aquesta regió fan arròs o fideus (més aviat gruixuts) en comptes de sopes, amb uns brins de safrà. Hi podem afegir a l’olla una ceba i una fulla de llorer, i a la sopa un brot de farigola, un branquilló de fenoll de marge, una culleradeta de pebre roig o un got de vi blanc. Es pot acompanyar amb formatge ratllat (parmesà, gruyère).
Altres denominacions: sopa de muscles (Occitània).
Dialectalismes
Sopa de muscles: ‘supe’ de muscles (Landes), ‘supo’ de muscles (Llenguadoc), ‘supo de muscle’ (Provença), ‘supa de muscle’ (Comtat de Niça).
Sopa de musclos: ‘supa de muscles’ (Rosselló), sopa de ‘musclus’ (des de l’Empordà fins al Baix Camp).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
