La música en valencià continua guanyant oients a les plataformes digitals. Els quinze artistes i grups analitzats per Pro21Cultural han passat de sumar 921.500 oients mensuals a Spotify el juliol del 2025 a superar els 1,15 milions el juliol del 2026, un increment del 25%.
L’informe elaborat per Pro21Cultural situa La Fúmiga al capdavant del rànquing anual, amb 5.416.900 escoltes entre juliol del 2025 i juliol del 2026. La segueixen Auxili, amb 1.038.300; La Gossa Sorda, amb 1.032.200; Naina, amb 962.000; i JazzWoman, amb 757.900.Completen els quinze primers Abril, amb 730.000 escoltes; Malifeta, amb 669.800; Sandra Monfort, amb 385.700; Cactus, amb 364.000; Esther, amb 344.700; El Diluvi, amb 321.700; Pep Gimeno “Botifarra“, amb 267.700; Tacho, amb 236.600; Pau Alabajos, amb 181.900, i Pepet i Marieta, amb 142.500.
La Fúmiga manté el lideratge, però perd pes relatiu
L’estudi també analitza l’evolució dels oients mensuals. La Fúmiga arriba als 482.700, un 5,7% més, encara que la seua quota dins del conjunt estudiat baixa del 49,6% al 41,9%. Pro21Cultural destaca especialment l’evolució d’Abril, que va passar de 9.500 a 112.000 oients mensuals en dos mesos. Després d’aquell màxim, manté 73.500 oients mensuals i ocupa el sisé lloc del rànquing anual.
Un altre dels factors que explica el creixement són els retorns als escenaris. Segons l’informe, el 39% de l’augment anual de les escoltes procedeix de les tornades de grups. La Gossa Sorda i El Diluvi són dos dels exemples assenyalats. En canvi, Auxili manté una trajectòria estable i ocupa el segon lloc de la classificació. L’estudi també destaca artistes veterans com Pau Alabajos, Pep Gimeno “Botifarra” o Pepet i Marieta, que continuen generant reproduccions any rere any.
Més presència de dones
L’informe posa també el focus en la presència femenina. Naina, JazzWoman, Abril, Sandra Monfort i Esther representen conjuntament el 25,27% del total analitzat. Si s’hi incorporen grups amb dones com Malifeta, El Diluvi o Cactus, el percentatge arriba al 35,89%. Pro21Cultural vincula aquesta evolució amb la lluita de les dones dins del sector musical i apunta una tendència de creixement en la seua presència.
L’estudi també constata que l’èxit a les plataformes no sempre es tradueix directament en més actuacions o facturació. La Fúmiga, Auxili, Malifeta, Naina i Abril sí que segueixen aquesta relació, mentre que La Gossa Sorda apareix com un cas diferent, amb moltes escoltes, menys concerts i una facturació elevada. Botifarra i Sandra Monfort presenten el cas contrari: menys reproduccions, però una activitat considerable en directe.
ZOO seria segon malgrat estar inactiu
L’anàlisi separa els grups que ja no estan en actiu. En aquest apartat destaca ZOO, que conserva 255.800 oients mensuals. Amb aquesta xifra, el grup ocuparia el segon lloc de tota la classificació si s’incorporara al rànquing dels artistes en actiu. El conjunt dels deu grups inactius estudiats acumula 530.100 oients mensuals i ZOO concentra el 48,3% d’aquesta xifra.
Pro21Cultural recorda, a més, que la classificació respon a una anàlisi de mercat i no representa tota l’escena musical en valencià. Quinto, Andreu Valor, Tardor, Kela, Novembre Elèctric, Animal i Persona, Tesa, Noèlia Llorenç Titana, La Maria, Frida, Palmer, Faixa o La Xica són alguns dels projectes en actiu que queden fora de la comparació.
Pro21Cultural alerta de la falta d’un espai comunicatiu propi
L’informe contraposa el creixement a Spotify amb la situació de la música en valencià als mitjans. Pro21Cultural considera que les bones xifres a les plataformes no tenen “un espai equivalent en els mitjans de comunicació” i assenyala que À Punt ja no ofereix el mateix suport, igual que les ràdios i els periòdics generalistes. També posa sobre la taula la inexistència d’una plataforma de referència comparable a 3Cat i adverteix de les dificultats per arribar a una generació jove que consumeix continguts principalment a través de xarxes socials, plataformes i pòdcasts.
En aquest context, Pro21Cultural destaca la tasca de mitjans com Tresdeu, La Veu, El Temps, VilaWeb, Lletraferit, Saó, Beat València o CulturPlaza, però considera que aquesta cobertura no és suficient per a arribar al nou públic.
L’estudi conclou que els concerts en directe continuen sent una de les principals vies perquè els artistes es donen a conéixer. Al mateix temps, assenyala les xarxes socials com una alternativa davant les dificultats d’accés als mitjans i situa la xarxa de col·lectius, festivals, ajuntaments, periodistes, professorat i agències musicals com una de les bases sobre les quals continuar construint l’escena musical en valencià.
