La plaça de l’Església de l’Alcúdia de Veo (la Plana Baixa) es va omplir de gom a gom ahir, dilluns 17 d’agost, a les 22.30 hores, per a acollir l’espectacle solidari Artsperiència 3.2.X, a càrrec de la Cia del desConcert. Organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Comissió de Festes del municipi, l’esdeveniment va reunir veïns i veïnes de totes les edats que van quedar pregonament meravellats per una experiència cultural tan singular i emotiva.
L’actuació s’emmarca en la gira altruista que la companyia ha dut a terme pels municipis de la Serra d’Espadà per a donar suport emocional a la població després del devastador incendi iniciat el passat 25 de juliol a la Vall d’Uixó. La formació està integrada per dos músics i un actor de reconeguda trajectòria: Xavier Piquer (vents de fusta i electrònica), Toni Beamud (fagot i accions) i Nani Fauria (texts i accions). La vinculació sentimental dels dos músics —naturals de la Plana Baixa i coneixedors de les sendes de la Serra d’Espadà des de la infantesa— va ser el detonant d’esta iniciativa solidària.
Un art sense barreres ni prejudicis
Allunyant-se dels formats convencionals, la Cia del desConcert va oferir un espectacle multidisciplinari que defuig les històries clàssiques, les melodies fàcils o els temes superflus. La proposta aposta per la connexió directa i la receptivitat emocional del públic: “Estar prop del públic, a casa seua, barrejar-nos amb la gent, sense escenari, ni quarta paret, ni prejudicis, ens permet connectar amb la mirada, amb el gest, amb l’energia compartida. No hi ha edat, ni idioma, ni condició cultural que d’entrada haja de representar una barrera per a poder compartir certes emocions: alegria, tristesa, ràbia, enuig, eufòria…”
Aquesta filosofia es va traduir en una vetlada on la música original de Xavi Piquer —que combina la vitalitat dels vents de fusta amb les possibilitats sonores dels sintetitzadors i recursos digitals— es va entrellaçar amb la magistral expressivitat de Nani Fauria. L’espectacle va plantejar reflexions sobre l’egocentrisme, la intolerància, el tarannà humà, els autoritarismes i règims uniformitzadors, els incendis i el canvi climàtic i la necessitat de tendresa i d’altruisme.
Un espai comunitari compartit
La funció va permetre als assistents no sols gaudir com a espectadors, sinó integrar-se en una experiència col·lectiva i irrepetible i participar-hi activament tocant instruments i recitant aforismes. Com van destacar des de la mateixa companyia en finalitzar la representació, la cita va demostrar que “més enllà dels gusts personals, és possible trobar espais comuns on l’art facilita experiències úniques, col·lectives i comunitàries”.
