L’escriptor i columnista Joan Garí debuta en la música amb nou cançons basades en versos d’Espriu, Fuster, Ramon Llull, Eduard Marco i altres autors, amb arranjaments que transiten del folk al rock
Garí ha fet un pas inesperat en la seua trajectòria creativa amb Música per als poetes, un disc en què recupera melodies compostes al llarg de més de quaranta anys i les posa al servei de la poesia. El projecte ha estat el protagonista de l’estrena del nou espai setmanal d’entrevistes de Diari La Veu del País Valencià a Ràdio Klara.
El treball està format per nou cançons. En huit, la música és de Garí, mentre que una inclou també lletra pròpia. La resta parteixen de poemes d’autors com Salvador Espriu, Joan Fuster, Ramon Llull, Eduard Marco, Vicent Salvador i Miquel Peris, entre altres. Algunes de les melodies van nàixer quan l’autor tenia només 18 anys; ara, als 61, ha decidit reunir-les en un únic projecte.
“Jo he anat fent cançons al llarg de la meua vida i en un moment he dit que havia de ser un disc, perquè ja en tenia moltes”, explica Garí. El procés de producció s’ha prolongat aproximadament durant un any i ha comptat amb un paper fonamental del músic Carlos Álvarez, encarregat dels arranjaments i de donar forma instrumental a les melodies originals. Les gravacions s’han fet a Vilafranca.
De la guitarra clàssica al folk-rock
Les composicions van nàixer inicialment amb guitarra clàssica, però el resultat final s’allunya deliberadament de la fórmula habitual de veu i guitarra associada a la poesia musicada. Piano, guitarra elèctrica, baix i orgue electrònic amplien la sonoritat d’un disc que passa de peces més pròximes al folk a altres amb una clara vocació rock.
Un dels exemples més singulars és el Cant de Ramon, de Ramon Llull, una composició d’uns deu minuts que Garí defineix com una mena d'”òpera rock”. L’autor ha volgut acostar així un text del segle XIII a una sonoritat contemporània.
També hi ha dues aproximacions a Salvador Espriu. Una és A la vora del mar i l’altra, Inici de càntic en el temple, un poema especialment lligat a la biografia de Garí.
L’escriptor recorda que el va descobrir quan tenia setze anys, mentre estudiava segon de BUP, en una època en què el valencià encara no formava part normalment de l’ensenyament. Aquella lectura va representar per a ell “un xoc”, perquè era la primera vegada que veia la seua llengua escrita en un registre literari culte i alhora comprensible. Poc després va posar música al poema, sense conéixer encara la coneguda versió de Raimon.
Fuster també passa per l’estudi
Entre les peces hi ha igualment una adaptació d’un extens poema sobre València de Joan Fuster, escrit el 1946, al qual Garí i el seu equip han donat un arranjament jazzístic. En aquesta composició apareix també una veu femenina, incorporada per evitar que l’extensió del text fera monòtona la cançó. La mateixa cantant participa fent segones veus o cors en altres peces del disc.
Garí també recupera poesia pròpia. Tens raó tu parteix d’un poema publicat en un llibre de finals dels anys noranta. En canvi, La vida m’ha permés combina una melodia antiga amb dos poemes d’Eduard Marco, autor de Borbotó, que Garí va descobrir llegint Colombaire.
El disc es tanca amb una excepció: una versió de L’home que era ahir, de Sènior i el Cor Brutal. Garí explica que sempre s’ha sentit identificat amb aquesta cançó de Miquel Àngel Landete i ha volgut convertir-la en un bonus track, transformant en rock la sonoritat acústica de l’original.
“Composició i interpretació 100% humanes”
Música per als poetes s’ha editat en CD i USB, acompanyat d’un llibret de setze pàgines amb les lletres. Garí ha descartat el vinil i ha optat per formats que, segons explica, permeten que el públic puga escoltar realment el treball. El projecte també està disponible a través de Bandcamp.
Una particularitat apareix als crèdits: “Composició i interpretació 100% humanes”. Garí explica que va decidir incorporar aquesta advertència davant l’expansió de la intel·ligència artificial en la creació musical.
“Això no ho ha fet la IA, això ho ha fet una persona humana”, reivindica l’autor, que fins i tot pronostica que especificar l’origen humà de les creacions acabarà convertint-se en una pràctica habitual.
Garí preveu fer alguna presentació del treball, probablement a Borriana (la Plana Baixa) i potser a Castelló de la Plana (la Plana Alta), però descarta convertir el projecte en una gira de concerts. “Presentacions? Sí. Concerts? No”, resumeix amb humor, abans d’afegir que no pensa convertir-se ara en una “superestrella” que faça la competència a Bob Dylan.
