La indústria audiovisual valenciana viu un moment d’oportunitat. Cada vegada més produccions procedents de Madrid, Londres o altres punts de l’Estat i d’Europa miren cap al País Valencià per rodar. El clima, la llum, les localitzacions i la capacitat tècnica del territori converteixen València en un escenari atractiu per al sector. Però aquest creixement també planteja una pregunta: qui es beneficia realment dels recursos públics i de l’activitat generada per aquestes produccions? Inti Alberto, impulsor d’una nova escola de cinema que començarà al setembre a Cines Babel anomenada Cinemar, considera que l’arribada de produccions externes pot ser una gran oportunitat, però adverteix del risc que aquesta activitat no servisca per a consolidar una indústria audiovisual valenciana. “València podria i hauria de ser el Hollywood d’Europa”, afirma. Però, per aconseguir-ho, considera imprescindible que el creixement del sector no es limite a convertir el territori en un espai de rodatge per a empreses que operen des de fora.
Cada vegada veiem més produccions que reben suport valencià, però després tenen una part important de l’equip o de la producció fora del territori. Quin sentit té aquest model?
–És curiós perquè no dius els noms, però crec que sé perfectament per on vas. I si parlares amb la nostra professora de producció probablement tindria molt a dir, perquè en algun cas està indignadíssima. Però sí, tens raó. A mi em fa una mica de ràbia pensar que València no sols podria, sinó que hauria de ser el Hollywood d’Europa. Si penses per què Hollywood es va escollir com a lloc per a les produccions, hi havia qüestions molt pràctiques: les hores de sol, la climatologia estable… Per als rodatges això és molt important. I València té unes condicions extraordinàries en aquest sentit.
Però no ho ha sigut
–No ho ha sigut perquè històricament hi ha hagut un maltractament de la indústria audiovisual a Espanya i, en concret, a ací a València. També hi ha hagut una desconnexió. Ara tenim una oportunitat molt gran de reparar-ho. Cada vegada hi ha més produccions que venen a rodar ací. I quan parles amb professionals que estan treballant actualment, moltes vegades aquestes produccions venen de Madrid, de Londres o d’altres punts d’Europa, però necessiten tècnics valencians, gent que conega el territori i que tinga xarxes professionals ací. En el moment en què es posa la lupa sobre un lloc, es posa també sobre ell molta gent que vol omplir-se tot el que puga. I ací hi ha una responsabilitat institucional perquè això no es descontrole i no es convertisca en una situació en què tot aquest moment es redirigisca cap a dues persones concretes que no tenen res a veure amb el panorama audiovisual valencià. Hem d’aprofitar aquest moment, aquesta velocitat, per impulsar el que fa dècades que hauria d’haver sigut la indústria audiovisual valenciana: una punta de llança de tot Europa.
Per tant, el problema no és que vinguen productores de fora, sinó que el territori quede reduït a una mena de plató?
Exactament. Jo crec que tenim una situació en què ja hi ha lloc per a molt d’optimisme, però cal cristal·litzar aquest optimisme perquè arribe a tots els treballadors, creadors i professionals que hi ha ací. No podem limitar-nos a ser el lloc on altres venen a rodar. Hem de ser també el lloc on es creen les productores, on es formen els professionals, on es desenvolupen els projectes i on aquests projectes poden créixer. El projecte vol formar creadors, però també professionals capaços d’entendre com funciona la indústria i de desenvolupar els seus propis projectes. Estem una mica pesarosos perquè veiem que bona part de l’audiovisual està centralitzat a Madrid i Barcelona. Però, al mateix temps, pensem que ara és el moment ideal. Comença a agafar velocitat, comença a agafar forma. Sempre hi ha hagut ganes de fer coses i ara és el moment de llançar una proposta.
I ara formar professionals per a una indústria que ja existeix. La nova escola planteja una formació de 240 hores, amb un 35% de pràctiques, i vol posar l’alumnat en contacte directe amb professionals en actiu.
—Nosaltres volem que l’alumne isca d’ací sent autosuficient. Que conega les vies de finançament, els pitxings, els circuits de festivals, la distribució, el màrqueting i les xarxes socials. La qüestió és que si el territori valencià vol aprofitar l’augment de rodatges, necessita professionals que puguen ocupar tots els esglaons de la cadena audiovisual. Si formem una persona només perquè sàpiga agafar una càmera, tenim una part del problema resolt. Però després queda la pregunta: com aconsegueixes finançament? Com presentes el teu projecte? Com el distribueixes? Com construeixes una productora? Com entens el mercat?
Creus que el moment actual és una oportunitat per construir xarxa entre els professionals valencians?
—Hi ha molta fam de poder fer-ho. I això és molt important. Perquè cada vegada hi ha més produccions que venen ací i necessiten professionals valencians. El que hem de fer és assegurar-nos que aquesta activitat serveix per a consolidar una indústria. Em preocupa que els recursos públics destinats a l’audiovisual no acaben generant només activitat puntual, sinó que permeten crear una estructura estable. Si hi ha diners públics valencians, crec que és legítim preguntar-se quin retorn tenen per al sector audiovisual valencià. No sols quants dies s’ha rodat ací, sinó quants professionals valencians han treballat, quines empreses valencianes han crescut, quins projectes s’han desenvolupat i quina capacitat queda instal·lada al territori. Ara hi ha una responsabilitat institucional perquè això no es desvie. No podem permetre que aquesta velocitat que està agafant l’audiovisual valencià acabe beneficiant només unes poques persones o empreses.
Es pot crear un ecosistema?
—Volem que la gent que entra en aquesta escola aprenga, però també que puga eixir a un espai que l’està esperant perquè la indústria el necessita. València té totes les condicions per ser el Hollywood d’Europa. Ara falta construir la indústria que estiga a l’altura d’aquest territori.
