És plat típic de Catalunya i Mallorca. Els fideus es poden cuinar amb gairebé qualsevol cosa i a casa nostra els fem de moltes maneres. Amb un sofregit lleuger i unes mongetes resulten molt agradables. Nomes cal tenir en compte que això és un guisat i no unes sopes i que, per tant, al final hi haurà de quedar una mica de suc, però no gaire.
El fideus són molt antics a casa nostra. Els van portar els àrabs (el mot «fideu» és d’origen àrab) quan el que avui anomenem «pasta» era una cosa desconeguda a Europa, i des de llavors que no hem deixat de menjar-ne. Les mongetes van arribar més tard, amb la descoberta d’Amèrica, i també van agradar, com arreu. La combinació de fideus i mongetes no pot ser gaire antiga, doncs, però tampoc no deu ser de fa quatre dies. Com que els fideus s’adiuen amb quasi tot, la gent els va barrejar amb mongetes i en va fer un plat, amb el qual es va incrementar una mica el nostre patrimoni culinari.
Fideus amb mongetes
Ingredients (4 racions): 200 g de fideus (més aviat gruixuts), 100 g de mongetes, 1 ceba, 2 tomaques madures, alls, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer posarem les mongetes (prèviament remullades) en una olla, hi afegirem aigua (litre i mig, si fa no fa) i ho deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau, amb l’olla tapada. Mentrestant, pelarem i trinxarem la ceba i un parell d’alls i, en acabant, ratllarem o picolarem les tomaques (pelades, en el darrer cas). En estar tot preparat posarem un raig d’oli en una paella i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi afegirem la ceba i els alls i ho sofregirem. Ho remenarem de tant en tant amb la cullera de fusta i ho deixarem enrossir. Quan la ceba agafarà una mica de color hi afegirem les tomaques, ho remenarem de tant en tant i, en estar tot confitat, ho traurem del foc i ho abocarem a l’olla. Al cap d’una hora d’ebullició, quan les mongetes seran cuites (segons la qualitat del llegum el procés pot ser més llarg o més curt), hi posarem els fideus (hi ha d’haver un litre de brou, si fa no fa) i apujarem el foc. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem a foc suau una altra vegada. En passar deu o dotze minuts traurem l’olla del foc i ho escudellarem. Cal deixar-ho refredar una mica abans de menjar-s’ho.
Variants: hi podem afegir un tall de cansalada, un grapat de pésols o un manat de bledes.
Altres denominacions: fideus amb fesols (Ribagorça, Pallars, Andorra, Alt Urgell, Solsonès, Noguera, Ripollès, Garrotxa, Berguedà, Pla de l’Estany, Lluçanès, Solsonès, Bages, Vallès Oriental, Selva, Maresme, Segarra, Urgell, Garrigues, Priorat, Baix Penedès, Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Matarranya, Baix Ebre, Montsià), fideus amb mongets (Alt Empordà), fideus amb fesoles (Empordà), fideus amb seques (Conca de Barberà, Barcelonès). ‘Fideus amb mongetes’ és una denominació que es fa servir al domini del català oriental (tret del Conflent, el Capcir, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès), el Pallars Jussà, la Noguera, la Segarra, el Segrià, el Pla d’Urgell, el Baix Cinca, les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat.
Dialectalismes
Fideus amb fesols: fideus amb ‘fresols’ (Alta Ribagorça), fideus amb ‘friols’ (Baixa Ribagorça), fideus amb ‘fasols’ (Alt Urgell), fideus ‘en’ fesols (Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Montsià), fideus ‘en fresols’ (Matarranya).
Fideus amb mongetes: fideus amb ‘mungetes’ (domini del català oriental a Catalunya, Pallars Jussà, Segrià, Serra de Tramuntana), fideus amb ‘mungetas’ (Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat), fideus ‘en mungetes’ (Baix Cinca).
Fideus amb mongets: fideus amb ‘mungets’.
Fideus amb seques: fideus amb ‘secas’ (Barcelonès).
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
