El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) acull fins al 14 de febrer del 2027 l’exposició “Magdalena. Ni santa ni pecadora“, una “ambiciosa proposta cultural” que recorre la història de l’art per a resseguir les petjades d’una dona “amb prou caràcter per a ser un personatge irreductible“.
Amb aquestes paraules ha descrit el projecte el director del museu i curador de la mostra, Pablo González Tornel, durant l’acte de presentació. A més, ha explicat que la proposta reuneix unes 70 pintures, escultures i obres sobre paper, cedides per destacades institucions eclesiàstiques, museus i col·leccions privades de l’estat espanyol i Itàlia.
La selecció inclou creacions de grans mestres del Renaixement i del Barroc, com ara Josep de Ribera, Artemísia Gentileschi, Pere de Mena, Domenico Tintoretto i Guercino. Les seues obres estableixen un diàleg directe amb algunes de les peces més rellevants dels fons del Museu de Belles Arts de València, amb l’objectiu d’oferir al públic una perspectiva “única i enriquida”.
González Tornel ha declarat que l’exposició proposa “una profunda reflexió historiogràfica sobre la cultura visual del Barroc a través d’una figura tan complexa i iconogràfica com la de Maria Magdalena“.
“Una aposta ambiciosa”
Així mateix, el director del MuBAV ha destacat que “és una de les exposicions més ambicioses del Museu sobre la cultura del Barroc” i ha remarcat que “continua el treball del Belles Arts en exposicions com ‘Intacta Maria’ o ‘Ferament humans'”. En aquest cas, “Artemísia Gentileschi i Francesc Ribalta dialoguen amb ‘Magdalena’ com ho van fer en el segle XVII”, ha comentat.
D’altra banda, ha assenyalat que la dimensió internacional i l’abast de la mostra s’han fet possibles gràcies a la generosa col·laboració de més d’una vintena de prestigioses institucions estatals i d’Itàlia. Entre les entitats prestadores italianes ,hi ha els Musei Capitolini, les Gallerie Nazionali d’Art Antica de Roma i la Pinacoteca Nazionale de Bolonya.
Pel que fa a les institucions estatals, hi han participat el Museu Nacional del Prado, el Museu Nacional Thyssen-Bornemisza, el Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, Patrimoni Nacional i la Biblioteca Nacional. També hi han contribuït importants col·leccions corporatives, com ara la Col·lecció Epiarte i la Col·lecció BBVA, i institucions eclesiàstiques com la Catedral de Sevilla, la diòcesi de Valladolid i el Monestir de la Cartoixa de Granada, entre altres.
“Magdalena. Ni santa ni pecadora”
El primer tram del recorregut estudia el procés d’acumulació de significats que, al llarg dels segles, va donar forma a la santa occidental. Peces com Crist i la dona adúltera, de Van Dyck; les representacions de la samaritana de Carlo Maratta i José Camarón, i l’espectacular Resurrecció de Llàtzer, de Pietro Novelli, permeten identificar els materials narratius sobre els quals es va bastir la llegenda magdaleniana.
Així, la mostra presenta Magdalena com el resultat d’un procés continu d’acoblament cultural, en lloc d’una figura estable. En aquesta construcció, la difusió medieval de la “Llegenda Daurada” la va convertir en evangelitzadora de la Provença i en habitant de la gruta de Sainte-Baume, prop de Marsella.
En aquest punt del recorregut pren una rellevància especial el contrast entre les representacions de Magdalena i les de la Immaculada Concepció. Mentre que la Verge encarnava l’absència de pecat, la santa de Magdala mostrava que la voluntat i el lliure albir oferien sempre noves oportunitats a l’ésser humà.
La Penitent: sensualitat, patiment i esperança
La secció que presenta Magdalena com a personificació de la Penitència ocupa el nucli central de l’exposició. El seu relat reunia emoció, sensualitat, patiment i esperança, una combinació que no va deixar indiferent cap pintor del Sis-cents. Entre les peces seleccionades, hi destaca l’extraordinària Magdalena penitent, de Domenico Tintoretto, procedent dels Musei Capitolini de Roma. En diàleg amb aquesta obra, les interpretacions de Josep de Ribera i Lucca Giordano permeten resseguir la transformació de la iconografia en contextos culturals diferents.
Aquesta mateixa evolució es pot apreciar en l’escultura de Pedro de Mena, la cèlebre Magdalena penitent, una de les fites indiscutibles de l’escultura espanyola. Al seu costat, s’hi exhibeix l’excepcional escultura de Pedro Duque Cornejo, procedent de la cartoixa de Granada i restaurada per a aquesta exposició. Entre les creacions de Mena i Duque Cornejo, excel·leix, pel seu geni indiscutible, la Magdalena com la Melancolia, d’Artemísia Gentileschi.
Magdalena, “una intel·lectual refinada”
El tram final de la mostra aprofundeix fins a les últimes conseqüències en el lliure albir i en la reflexió intel·lectual com a vies d’acció de les dones en l’edat moderna. Les composicions d’Albani, Guercino, Procaccini i Juan Bautista Maíno indaguen en els vincles entre contemplació, intel·ligència i llibertat. A mig camí entre Heràclit i Demòcrit, Maria Magdalena hi apareix com una filòsofa moderna i cristiana, una dona de llibres i una intel·lectual refinada.
Aquesta interpretació adquireix un ressò especialment suggeridor amb el retrat de Madeleine de l’Aubespine, de Jean Decourt, incorporat recentment a les col·leccions del Museu de Belles Arts de València. La figura d’aquesta Magdalena moderna, forta, intel·ligent i independent, tanca el recorregut en diàleg amb els magnífics nus de Girolamo Sciolante da Sermoneta i Pietro Negri. En aquestes obres, dues dones reivindiquen, com ho va fer Magdalena, llibertat i autonomia personal.
