La vil·la dels Papirs. És una casa a Ercolano. Una casa que no es veu. Els turistes –bategem-los benignament així- no la poden visitar encara perquè és literalment sota uns 13 metres de basalt. Els arqueòlegs només hi han pogut arribar a través dels túnels que van construir els obrers a les ordres dels Borbó. Aquests anaven fent galeries per dins de la pedra dura per tal d’aconseguir tresors antics. Però els moderns cercadors del passat han pogut reconstruir una de les cases més interessants de l’antiga Ercolano, una de les poblacions que va desaparèixer a conseqüència de la fúria del Vesuvi en l’any 79 de la nostra era.

Encara es poden veure els esquelets de la gent que esperava l’arribada de part de la flota de Misseno que comandava Plini el Vell. S’havien refugiat als garatges de les barques, només a uns metres de la platja. Ara, aquesta s’ha retirat uns centenars de metres mar endins. A l’esquerra s’estén la vil·la dels Papirs, que feia unes dimensions de més de 300 metres de llarg seguint la línia de la costa.

100 escultures. 65 en bronze i 28 en marbre. Grandària humana. Ah! I més de 1700 rotlles de papirs que contenien altres tantes obres, moltes d’elles desconegudes per als europeus del segle XVIII. I que en l’antiguitat havien format part de la saviesa i la intel·ligència de les cultures anteriors a Roma. Una mena de memòria universal que tenia uns 4000 anys d’antiguitat, i que es perdria per a sempre a partir del segle III dne. Milions de textos i de coneixement cremats o amagats en prestatges secrets. Alguns d’ells, no es van recuperar mai.

Certament, una casa amb “vistes”, enorme, que sens dubte eixiria en totes les revistes del cor de l’època. Sumptuosa, amb una biblioteca i un gran peristil amb piscina al centre amb una galeria d’art: lluitadors, corredors, filòsofs, ballarines, faunes… Només uns quants privilegiats poden fruir avui del que se sentia dins d’aquesta vil·la: l’arximilionari nord-americà Paul Getty se’n va fer una còpia a Malibú. I allí la tenim. Una part de la Paul Getty Foundation… Ai, aquests “nous rics”… que a vegades tenen bones idees.

Marc Noni Balb, benefactor d’Hercolano. MAN

Els arqueòlegs diuen que aquesta casa d’Ercolano és un “unicum”. No hi ha cap altra d’igual en el món de l’arqueologia. Qui n’era l’amo? Potser Luci Calpurni Pisó –el sogre de Juli Cèsar-, o del seu fill, o d’Appius Claudi Pulcre, cunyat de Lúcul, o fins i tot de Marc Octavià. No ho sabem. A Ercolano hi ha restes de vil·les extraordinàriament luxoses, però la magnitud de la dels Papirs és incomparable.

La vil·la pertangué a un home riquíssim, un arquetip de la nobilitas romana tardo-republicana o imperial: ell va decidir posar en un recinte modular i escalable més de 100 escultures en marbre i bronze, i una biblioteca de més de 1700 rotlles de papirs, que al principi els primers excavadors –millor diríem “tunelitzadors” –feien servir de torxes per a il·luminar-se en les galeries…

L’actual estat de les excavacions permet esclarir algunes característiques d’habitabilitat de la vil·la, ja que els soldats i paletes dels Borbó es van dedicar a foradar sense cap criteri especial l’espai que ocupava la gran casa. Amb l’únic objectiu de trobar peces valuoses, or i escultures per a decorar els seus palaus…

Hem de recordar que els nobles que “finançaven” els treballs de “fer forats” no eren del tot sensibles a aquests tipus de troballes. Winckelmann per exemple, ja comenta que els treballs tant a Pompeia, com Stabia i Ercolano, es fan d’una manera incompetent. I que Ferran IV –el fill de Carles III- era un home que es divertia introduint-hi gel als escots de les dones i melmelada als cabells. I que encara que no era tan apassionat a la cacera com son pare, li posaven senglars a un metre perquè els matés. Potser, més que un cercador de tresors era una mica cretí. Sí que hem d’estar agraïts al seu cunyat, l’emperador d’Àustria Josep II. Perquè el va convèncer per a continuar soltant pasta, ja que massa interès pels totxos ennegrits aquells, no en tenia. Els papirs no es podien desplegar i per tant no es podien llegir. L’únic que li causaven eren problemes, de manera que va començar a repartir-los entre gent més… sensible. Ferran IV anava bescanviant-los per altres riqueses i alguns anaren a parar a París, Berlín, Londres…Va arribar a canviar 18 rotlles per 18 cangurs que li donà sa majestat britànica… El Ferran feia salts d’alegria. I els cangurs, també.

Les modernes investigacions han proposat un conscient programa figuratiu que connecta i transforma en relat totes les escultures de grandària humana que ocupaven moltes estances de la vil·la dels papirs d’Ercolano. Si ens ho permeteu, ho direm d’una manera erudita: el dissenyador de la casa havia construït un programa iconogràfic potent i coherent. Tot en la casa tenia un sentit i constituïa un relat: com als diaris, aquesta casa tenia “seccions”: la d’esports, la crònica, la política local, la internacional, la cultura… També n’hi havia una de contactes. En aquesta vil·la es descobrí una escultura d’excepcional qualitat que representa el déu Pan penetrant una cabra.

Es va descobrir el 1752 en la zona del gran peristil. És una còpia d’un original d’època hel·lenística que ens mostra Pan –el déu del bosc- en el moment de penetrar una cabra. Perquè ens adonem de la moral del moment del seu descobriment, recordem que només el rei podia veure-la i ni tan sols a Winckelmann li van obrir l’armari on descansava l’animalet i el déu.

Per una banda, hi havia retrats d’homes famosos, com reis, estrategs, filòsofs i oradors. Per una altra, existia un repertori de figures dionisíaques, com estàtues de sàtirs o del déu Pan. El relat esportiu anava de la mà d’estàtues d’Hermes –patró dels corredors amb les seus ales-, Heracles, i uns atletes en actitud d’iniciar la cursa… Aquestes figures de grandària humana mostren la cama esquerra per davant de la dreta, amb el taló a punt de deixar el terra. En un principi es pensava que eren lluitadors iniciant moviments d’aproximació al rival, o fins i tot discòbols, però els erudits ho deixen ara en corredors, que formarien part de la zona del peristil de la vil·la que es reservava com a espai per al gimnàs. Aquestes còpies en bronze devien haver-se inspirat en originals de Lisip.

Totes aquestes escultures decoraven el peristil major, amb una piscina a la part central. Prop d’allí, hi havia les cinc imatges femenines que eren un resum de les 50 filles de Dànau que decoraven el pòrtic del temple d’Apol·lo sobre el Palatí a Roma.  Segons el mite, aquestes havien estat castigades a pouar eternament aigua… A l’atri apareixien figures molt més festives, com silens, sàtirs i putti… El tema oriental estava representat per personatges del món hel·lenístic com Tolomeu II o Nicòmedes de Bitínia… Un bust en bronze capta l’atenció de molts dels visitants. Té una estranya retirada al personatge de Predator pel seu cabell: un cabell encerclat amb una bena que es tanca a la zona del clatell. Els cabells rinxolats cauen en un moviment similar al de molts anuncis que venen productes capil·lars. És home o dona? És possiblement Tolomeu, Apió, Thespis…? Les característiques anatòmiques ens fan pensar en un personatge de terres del Creixent Fèrtil, possiblement de l’Aràbia antiga. 

Al tablinum –una autèntica biblioteca i sala de lectura- hi havia una col·lecció de caps de bronze de lletraferits i filòsofs grecs. En una altra estança trobàvem una estàtua d’Atenea Partenos, una Amazona, rèplica de les de Fídies i una còpia en marbre del Dorífor de Policlet… I enmig d’aquelles escultures, part del coneixement d’aquella època… Imagineu Luci Calpurni cap a les sis del vespre… La llum ha caigut en aquella sala. Ell ha agafat un papir i es disposa a desenrotllar-lo… No hi veiem bé el títol. Hi ha poca llum. Per a poder llegir bé, té una làmpada amb diferents torçudes que pot abaixar a l’alçada del document… És molt especial aquest llum: és d’or i li l’ha regalada el seu gendre Juli.

Més d’un miler i mig de rotlles de papir carbonitzats. La primera biblioteca intacta de l’antiguitat, perquè en aquell moment encara no s’havien descobert a Egipte algunes biblioteques privades. 

Però ara aquella biblioteca enorme s’havia convertit en una col·lecció de tions recremats. Com desplegar-los? Alguns fent proves, destrossaren els papirs millor conservats. Com llegir-los? No es podien desplegar perquè estaven carbonitzats i en el procés es trencaven. Antonio Piaggio creà una màquina que permetia “desplegar” el tió de papir amb una lentitud desesperant: tres mil·limetres cada dia. El papir prèviament s’havia enganxat amb un cuir molt fi. Però en la dècada de 1990 els investigadors de la Universitat Brigham young proposaren la imatge multiespectral, cosa que permetia dissociar el text del suport.Semblava impossible, però per sort, a partir del 1996 es descobriren nivells de la vil·la que encara guardaven rotlles i estàtues. L’arqueologia tenia una oportunitat.

El 2009 provaren amb tomografia computada, i cap al 2015 van recórrer a l’accelerador de partícules Sincroton europeu de Grenoble. Aquesta tècnica ha revelat que la tinta dels rotlles té plom, de manera que aquest metall que s’inclou microscòpicament en cada lletra ha permés millorar molt el contrast i llegir línies i fragments dels textos.

La pel·licula de la vil·la dels Papirs encara no s’ha acabat. Els rotlles ens han de mostrar encara el contingut de part del coneixement de fa 2000 anys. La vil·la –invisible a l’ull humà actualment- ha proporcionat un patrimoni inestimable per a nosaltres, pobres mortals. 

Més notícies
Notícia: “Que no ens furten el Sud”: El manifest per a impulsar La Veu del Sud
Comparteix
El text posa de manifest la necessitat urgent de superar la desconnexió territorial i la distància "més mental que quilomètrica" existent des del Cap i casal
Notícia: Èxit rotund de La Veu del Sud a Oriola
Comparteix
El Baix Segura s'uneix al projecte periodístic del Grup la Veu
Notícia: Nou revés per a Catalá: la Junta Electoral dona la raó a Compromís
Comparteix
Papi Robles assevera que és una alcaldessa "tramposa que vol guanyar com siga, fins i tot vulnerant la llei"
Notícia: VÍDEO | Xavi Castillo: “El feixisme ja ha arribat al prime time!”
Comparteix
L'actor i humorista ens ofereix un nou vídeo d’”El veriue-ho de La Veu”

Comparteix

Icona de pantalla completa