Del 26 al 29 de març de 2026, l’antic magatzem de taronges de Ribera va tornar a batejar literàriament les seues parets, d’usos originalment agrícoles.
La Llibreria, amb Carles Albert i Diego Segura al capdavant, fidels al seu compromís amb la democratització de la cultura, va organitzar la quarta edició del “Bressol Literari”, un certamen que ja s’ha consolidat com una cita imprescindible per als amants de la poesia, l’assaig i la narrativa no només en valencià sinó també en les altres llengües de l’Estat i llengües foranes.
L’espai, una diàfana i bella nau modernista on no fa pas tant de temps s’emmagatzemaven taronges, va acollir durant quatre dies un públic nombrós i intergeneracional. Joves amb llibres sota el braç, adults atents al micròfon, i fins i tot algunes famílies senceres van omplir les cadires per a seguir un programa ambiciosíssim que es va estrenar amb un viatge inoblidable que anava de l’hel·lenisme a l’experimentació lírica. Al primer dia, l’escriptora granadina Aurora Luque, Premi Nacional de Poesia l’any 2022 pel poemari titulat Un número finito de veranos, entrevistada per la metgessa Laia Bernet, ens va fer part, de manera vibrant, de la seva relació amb la tradició clàssica, de la seva reinterpretació dels mites grecs en clau del segle XXI, de l’amor i de la vitalitat mediterrània com a inspiració per a l’escriptura i per la vida. Va ser una tarda on es va posar en valor la poesia com una llum imprescindible per alinear-nos amb la passió i el desig. L’auditori va participar activament amb la lectura de versos i poemes fent de la veu poètica dels assistents un ressò intens i emocionat com el d’una pedra llançada a l’aljub del silenci.
Al segon dia, va ser el torn d’Antoni Monegal, un dels millors pensadors actuals, qui va presentar, de la mà de Paco Cerdà, el seu darrer llibre titulat La sombra del padre. Junts, van obrir un interessantíssim debat sobre els records i la memòria, les relacions familiars i les obsessions i traïcions de la pròpia biografia, no sempre fàcils d’entendre i gestionar.
A la tarda, la poeta valenciana M. Josep Escrivà, va presentar el seu darrer poemari, L’alegria de l’oblit acompanyada pel músic Ferran Bretó. Va ser un exercici d’introspecció i de reflexió sobre la vida i la mort, amb el teló de fons de l’esperança que ens torna la Natura quan la sabem escoltar. Amb ella, vam tenir també a la poeta Lola Mascarell que, a través de la lectura poètica dels versos del seu llibre titulat Préstame tu voz, ofereix la seva veu als morts que habiten en ella, idea meravellosa que contraposa la finitud de la vida amb la transcendència d’aquells que hem perdut i estimat. Finalment, Andrés Neuman, escriptor d’origen argentí, va tancar la tarda amb els poemes del seu darrer llibre Vengo de ver, on tensa el fil entre la seva veu lògica i la seva veu òrfica no exempta d’ironia. Laia Bernet va ser de nou l’encarregada de presentar-los, en una atmosfera alegre i commoguda.
Al darrer dia, diumenge al matí, l’escriptor marroquí Abdelà Teià, nominat per al prestigiós Premi Goncourt 2024 per la novel·la Le bastion des larmesva ser entrevistat per la seva amiga Lydia Vázquez, reconeguda traductora i catedràtica de Filologia Francesa en la UPV/EHU. Junts, van aconseguir posar la pell de gallina a l’auditori. La seva senzillesa i calidesa malgrat la duresa de les experiències que inspiren la seva escriptura van fer d’aquell matí un record inoblidable.
L’organització, a càrrec de La Llibreria de Carcaixent, va funcionar com un rellotge. El magatzem de Ribera, amb la seua acústica crua però càlida, es va revelar com un espai ideal per a trobades literàries no convencionals. Els llibreters van instal·lar una paradeta de venda en un racó, i els autors van signar exemplars amb llapis i somriures.
Ara que ja ha passat, ens quedem amb tres regals incommensurables: en primer lloc, la qualitat dels convidats i el privilegi d’haver-los tingut tan a l’abast. En segon lloc, la implicació del públic, més nombrós i participatiu en cada nova edició. I, finalment i segurament el més important, la senzillesa i generositat dels dos joves llibreters de La Llibreria, en Carles i en Diego, que amb seu treball, la seva constància i la seva mirada ample ens ajuden a fer cultura cada dia. El Bressol és una realitat consolidada que batega cada primavera a Carcaixent.
