Al Vinalopó Mitjà, es vivia i es viu molt tranquil·lament: bona terra, vi, mistela, bon raïm de taula i la increïble varietat d’Aledo, impressionant marbre i pedra natural, comercialització d’espècies i fabricació de sabata. Però temps enrere molt enrere, un personatge sinistre provinent de ponent va aterrar a la comarca i allí s’instal·là: la dona del Sac. Rodava per Elda i Petrer, Novelda, pels Fondons, per l’Alguenya i el Pinós, altres dies per Asp i Monfort, o per la Romana i Monòver, tant s’hi val! Li agradava explorar la vall i es dedicava a entrar i eixir de les coves, pujar al santuari de santa Maria Magdalena de Novelda, visitar les torres de l’església de l’Alguenya els diumenges de mercat, el Cabeço de la Sal del Pinós o la Carrasquera de la Romana. Era una gran gastrònoma i recorria festes populars i restaurants per a gaudir de les gatxamigues, les fassegures, gaspatxos, el giraboix i l’arròs en conill i caragols. Però sobretot, li encantava pujar a la Penya de la Mina, el cim més alt de la serra de l’Algaiat, des d’on divisava els pobles pròxims.
Esta dona malèfica era parent d’Àrtemis, deessa dels llocs naturals i la caça que, junt amb el seu germà bessó Apol·lo s’havia enfrontat a monstres i gegants. És per això que la Dona del Sac lluïa una estatura gegantesca i tenia una força descomunal, sempre carregada amb el típic sac de xiquets i xiquetes malcregudes nugat amb un sogall.
-No tinc horari i estic preparada les vint-i-quatre hores del dia, disposada a assetjar qualsevol família. Esta estada forma part de la meua formació inicial i Àrtemis, després anomenada Diana pels romans, m’ha enviat a fer les pràctiques a esta comarca, al temps que aprenc el valencià superior de la Junta Qualificadora. D’eixa forma, puc entendre a totes i tots, i no tan sols als grecs que al nostre país n’hi ha pocs.
La meua maldat no coneix límits. Aconseguisc enganyar els menuts de les mil i una maneres possibles, després d’haver observat el seu comportament. En ocasions els atrac amb rotllets d’anís, perusses, bambes, coca bova o golosies diverses com si estiguérem en una societat de consum. En altres ocasions, amb la banda de l’Alguenya i el color de les carrosses, propagandes diverses o amb WhatsApp i pocs se m’escapen.
A l’estiu, visc a l’horta, al Castell de la Mola, on guarde una gran col·lecció de sabates d’Elda, totes de la talla de mostra, la 37. Quan agafe algú, el nugue de peus i mans a una cadira i comence a provar-li sabates. Si les sabates són massa grans, aleshores estire i estire i estire els peus fins que donen la justa mesura. Si pel contrari són massa xiquetetes i se n’eixen els peus, els aprete i aprete fins que càpiguen. En qualsevol cas, deixe les sabates ben ajustadetes.
-I quan donen la mesura exacta?
-Doncs agafe unes sabates amb cordoneres i les nugue ben, ben fort. D’eixa manera sempre tinc entreteniment.
-Fa temps que no sabem res de tu!
-És de veres. Un bon dia una xiqueta em va donar un xanglonet de raïm d’Aledo i em vaig tornar una bona persona, amb el meu caire crític com pertoca. Així i tot, encara hi ha gent que pensa que continue passejant-me i intentant fer por als xiquets i xiquetes. Pregunteu i veureu.
Així com la dona del Sac, moltes persones intenten que ens acoblem als seus desitjos i ens estiren o ens estrenyen les ales perquè ens adaptem a ells i elles. I a sovint, quan estem a l’altura de les circumstàncies, just ens canvien de sabates, d’opinió, d’observació o de normes. Hem de ser conscients que no podem acontentar sempre.
És per això que cal fer el nostre camí i no adaptar-nos a cap sabata, ni consentir que ens estiren o ens estrenyen en contra de la nostra voluntat i de la nostra flexibilitat. Això no és incompatible en relativitzar algunes actuacions i posar-nos en el lloc de l’altre per a comprendre’l millor si així ho desitgem. L’empatia és una gran virtut i ens ajudarà molt a tindre una millor convivència.
Enric Ramiro Roca amb la col·laboració d’Elena Sánchez López, de la Romana, i Maria José Monpeán Mejías, de l’Alguenya, al Vinalopó Mitjà.
I si t’ha agradat… en tens una setantena a UN PAÍS D’HISTÒRIES, llibre editat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume
