És un arròs menorquí que pot ser melós o lleugerament caldós, un plat amb gust de mar que hi havia costum de fer quan les famílies anaven a passar el dia a la platja i els xiquets s’entretenien buscant crancs, pegellides i caragols a trenc d’aigua. Malauradament, s’ha fet molt rar perquè actualment està prohibit d’agafar res, cosa que els animalets, és clar i d’altra banda, deuen agrair moltíssim.
Arròs d’estiu
Ingredients: (4 racions): 300 g d’arròs, 750 g d’animalets de platja (crancs, crancs ermitans, pegellides, caragols), 2 tomaques madures, alls, safrà, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer pelarem i picolarem les tomaques i, en acabant, pelarem i trinxarem tres o quatre alls. Seguidament posarem un raig d’oli en un tià i el deixarem al foc, no gaire fort. Quan l’oli serà calent hi posarem els animalets que haurem pogut arreplegar i els sofregirem. Els remenarem amb la cullera de fusta i, quan els crancs canviaran de color, ho traurem i ho reservarem. Tot seguit hi posarem els alls i els sofregirem també. Hi farem unes remenades i, quan agafaran una mica de color, hi afegirem la tomaca. Ho remenarem ara i adés i, quan la tomaca s’haurà confitat, hi posarem aigua (litre i mig, si fa no fa) i apujarem el foc. Ho salarem i, en alçar el bull, rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc fluix. Al cap d’uns vint minuts hi posarem l’arròs (hi ha d’haver dues tasses i tres quarts o tres tasses i mitja de líquid per cada una d’arròs, segons que ho voldrem més espés o més clar) i apujarem el foc. Ho ensafranarem, ho remenarem i, en tornar a alçar el bull, ho deixarem bullir a foc més aviat fortet. En passar vuit o deu minuts rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. En arribar als quinze minuts d’ebullició, quan l’arròs serà cuit i melós (o lleugerament caldós), ho traurem del foc i ho escudellarem perquè no continue la cocció.
Variants: hi podem sofregir un pimentó verd (esbocinat) o una culleradeta de pebre roig.
Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana
