És una ensalada típica de la Safor i la Marina Alta, poc coneguda però molt gustosa. Consisteix a tallar la ceba per llarg, salar-la, envinagrar-la i fregar-la seguidament amb les mans per tal que perda l’agror, operació que cal repetir tres o quatre vegades, fins que es fa dolça i ja es pot menjar. Adornada amb saladures i tàperes, és un plat que s’agraeix a l’estiu, tot i que pot eixir a taula tot l’any i també era menja obligada als berenars de pasqua. Sembla, però, que amb les presses actuals s’està perdent el costum de fer-ne.
Ceba fregada
Ingredients (4 racions): 1,2 kg de cebes, 200 g de tonyina de sorra, 75 g de tàperes, vinagre, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer pelarem les cebes, les tallarem per llarg, les posarem en un bol, les salarem en abundància i hi afegirem un bon raig de vinagre. En acabant les remenarem i fregarem i seguidament les espremerem amb les mans per espai d’un parell de minuts o tres. Ho deixarem reposar i, al cap de vint o trenta minuts, repetirem l’operació. Ho deixarem reposar de nou i tornarem a repetir l’operació un parell de vegades. A continuació la deixarem estovar un parell d’hores i, finalment, la rentarem amb aigua abundant i la deixarem en una escorredora. Mentrestant, esbocinarem la tonyina. En estar la ceba escorreguda la posarem en una plata, l’adornarem amb la tonyina i les tàperes, ho ruixarem amb oli i ho traurem a taula.
Variants: podem canviar la tonyina per alguna altra mena de saladura (melva o bonítol).
Dialectalismes: ceba «fregà».
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
