És plat de la Provença meridional, la més acostada al mar. Són uns macarrons que, a primera vista, semblen preparats a la manera italiana més elemental: simplement amb un sofregit de tomaca. Però el cas és que els macarrons, tot i que de procedència italiana, són coneguts de molt antic a la Provença, mentre que les tomaques són més modernes. Vull dir que, possiblement, quan van arribar les tomaques, tothom degué trobar que eren un bon acompanyament per als macarrons i, en general, per a tota classe de pasta, a Itàlia, a Suïssa, al Comtat de Niça i a la Provença, que són els llocs on la pasta ha tingut més arrelament. Fos com fos, el cas és que, preparats així, els macarrons agraden molt, i la prova és que s’han escampat per tot arreu.
A l’Alguer també en fan, de manera molt semblant, amb la tomaca o pomata sofregida, però per allà agraden molt les menges coents i està bastant estés el costum d’afegir-hi un bocí de vitet. I haurem de dir també que el plat es pot preparar amb espaguets, raviols, alisanyes i altres tipus de pasta, perquè en aquesta població macarró és sinònim de pasta i, per tant, un plat d’espaguets amb pomata continuarà essent un plat de macarrons.
Macarrons ambé de tomata
Ingredients (4 racions): 300 g de macarrons, 1,5 kg de tomates madures, 100 g de formatge ratllat (parmesà, gruyère), oli d’oliva, sucre i sal.
Preparació: de primer ratllarem o picolarem les tomaques (pelades, en el darrer cas). En acabant posarem un raig d’oli en una paella de mànec (gran) i la deixarem al foc, més aviat fluix. Quan l’oli serà calent hi posarem la tomata i la sofregirem. La remenarem ara i adés amb la cullera de fusta i, mentrestant, posarem bona cosa d’aigua en una olla i la deixarem al foc. Ho salarem i, en alçar el bull, hi afegirem els macarrons. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. En passar un parell de minuts els remenarem perquè no se n’agarren al cul. Al cap de vuit o deu minuts d’ebullició, quan els macarrons seran cuits (segons la qualitat de la pasta, el procés pot ser més llarg o més curt), els traurem del foc i els colarem. Continuarem remenant la tomaca perquè no s’hi agarre, hi posarem un pessic de sal i un altre de sucre i, en estar confitada, hi afegirem els macarrons, ho remenarem, ho traurem del foc i ho posarem en els plats. Finalment ho empolvorarem amb el formatge i ho traurem a taula.
Variants: hi podem afegir un polsim de pebre o unes fulles d’alfàbega. S’hi pot sofregir un parell d’alls o mitja ceba, tot trinxat. Hi ha qui s’estalvia el formatge, però és rar.
Macarrons amb pomata
Ingredients (4 racions): 300 g de macarrons, 1,5 kg de pomata madura, 2 branquillons d’alfàbega, 100 g de formatge d’ovella ratllat, oli d’oliva i sal.
Preparació: de primer pelarem i trossejarem les pomates i, en acabant, esfullarem l’alfàbega. Seguidament posarem un raig d’oli en una greixonera i la deixarem al foc. Hi afegirem la pomata i l’alfàbega, ho salarem i ho sofregirem. Ho remenarem ara i adés amb la cullera de fusta, rebaixarem la flama i, al cap d’una estona, quan la pomata serà a mig confitar, hi posarem bona cosa d’aigua (i un pessic de sal) en una olla i la deixarem al foc; en alçar el bull hi posarem els macarrons. En tornar a alçar el bull rebaixarem la flama i ho deixarem bullir a foc suau. En passar un parell de minuts els remenarem perquè no se n’agarren al cul. Al cap de vuit o deu minuts d’ebullició, quan els macarrons seran cuits (segons la qualitat de la pasta, el procés pot ser més llarg o més curt), els traurem del foc i els colarem. Continuarem remenant la pomata perquè no s’hi agarre i, en estar confitada, hi afegirem els macarrons, ho remenarem, ho traurem del foc i ho escudellarem. Finalment ho empolvorarem amb el formatge i ho traurem a taula.
Variants: hi podem afegir una cullerada de sucre o un bocí de vitet. Ho podem fer amb pastes diverses (espaguets, alisanyes, raviols, xutxonis, etc.).
Altres denominacions
Macarrons amb pomata: espaguets amb pomata, alisanyes amb pomata, raviols amb pomata, xutxonis amb pomata.
Macarrons ambé de tomata: macarrons ambé de tomàtic, macarrons ambé de poma d’amor.
Dialectalismes
Alisanyes amb pomata: ‘arisanyes amb pumata’.
Espaguets amb pomata: ‘aspaguets amb pumata’.
Macarrons ambé de poma d’amor: ‘macarrun amé de puma d’amur’, ‘macarrun amé de pumo d’amur’, ‘macarrun amé de pomo d’amur’, ‘macarrun amé de pumo’ d’amor.
Macarrons amb pomata: macarrons amb ‘pumata’.
Macarrons ambé de tomata: ‘macarrun amé de tumato’.
Macarrons ambé de tomàtic: ‘macarrun amé de tumàti’.
Raviols amb pomata: ‘raviorus amb pumata’.
Xutxonis amb pomata: xutxonis amb ‘pumata’.
[Aquest article forma part de l’obra Història de la cuina catalana i occitana.]
