La central nuclear de Cofrents funciona des de fa més de quaranta anys. Segons les previsions oficials, la parada definitiva del reactor s’hauria de produir abans del 30 de novembre del 2030, que és quan finalitza l’autorització de l’explotació. Després, començaria la fase de desmantellament, que podria durar entre deu i quinze anys més. En el cas de Cofrents, però, tot apunta que el calendari no s’acomplirà. El 1989 s’obrí a Cortes de Pallàs una central elèctrica de bombeig reversible, que utilitza l’energia sobrant de la nuclear per a bombejar aigua fins a un embassament elevat, des del qual es deixa caure l’aigua per a produir electricitat en moments d’alta demanda. L’octubre del 2013 s’inaugurà una gran ampliació del complex hidroelèctric de Cortes, que també aprofita excedents d’energia solar i eòlica. Les formes més innòcues de producció industrial d’energia queden així associades a la més perillosa. Per què desmantellar un conglomerat tan «exemplar»?
En tots aquests anys, no hi ha hagut cap accident greu a Cofrents. Però fa tres mesos es va produir un incident rellevant. Durant una parada programada es va detectar que diverses vàlvules d’aïllament funcionaven malament. No hi hagué fugues radioactives, per sort. La central de Cofrents és a menys de setanta quilòmetres en línia recta de la ciutat de València. I a menys de cinquanta quilòmetres dels barris més occidentals de l’àrea urbana contigua. Si ho comparem amb Txernòbil, Cofrents és considerablement més a prop d’una gran ciutat que no ho estava Txernòbil respecte de Kíiv.
Hi haurà qui es tranquil·litzarà pensat que els treballadors del Consell de Seguretat Nuclear són més fiables que els treballadors soviètics que controlaven el funcionament dels reactors nuclears de Txernòbil. El govern de la Generalitat Valenciana, començant pel president, s’ha manifestat a favor d’allargar l’activitat de la central nuclear de Cofrents més enllà del termini previst. Últimament, per mitjà del conseller de Medi Ambient i Infraestructures, Martínez Mus, s’han posat a favor de la pròrroga nuclear, fins i tot, amb un enèrgic entusiasme. «Cofrents és crucial», ha dit el conseller a penes fa uns dies. I ha advertit que elevarà el to de la reivindicació davant del govern l’Estat –com si l’Estat no fos també partidari de la pròrroga.
És una bona oportunitat per obrir un debat. Per obrir-lo ara. Tenim un parell d’anys, potser, per evitar una previsible pròrroga nuclear. O per condicionar-la. El conseller que es manifesta de manera tan entusiasta a favor del manteniment de l’activitat a la central de Cofrents dirigeix una conselleria que té un nom ben curiós: Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació. «De la Recuperació» del desastre de les inundacions del 2024, és clar. El conseller ja ho era el 29 d’octubre del 2024 i aquell dia mantingué en funcionament el metro de València, mentre les vies, les estacions, les cotxeres, els tallers i el centre de control s’inundaven. Algú li ho hauria de recordar cada vegada que fa una roda de premsa.
