En arribar la primavera València i Barcelona s’omplin de llibres. I de lectors. I d’escriptors també, per al ritual, de vegades cruel, de les signatures. Les dues ciutats fan goig en aquesta època, per més d’un motiu. Barcelona s’inunda de casetes amb centenars de milers de llibres cada 23 d’abril i València atapeeix els Jardins del Real de publicacions durant deu dies, inclosos dos caps de setmana.
Sant Jordi i la Fira són dies primaverals de llibres a les dues poblacions més nombroses del territori lingüístic del català, o del valencià, o del català-valencià (a la meua edat, no discutiré per denominacions). En les àrees metropolitanes de Barcelona i València viuen més de cinc milions de persones, que representen si fa no fa una tercera part del conjunt de la població dels països de llengua catalana. Només amb aquesta dada podem concloure com és de suïcida la desatenció recíproca entre les dues capitals mediterrànies.
I, tot i que producte de la dominació política i, per tant, cultural, el castellà és una llengua molt estesa en tots dos esdeveniments, la literatura i l’assaig en valencià compten, malgrat tot, amb un paper destacable. Com és lògic. On, sinó, hauria de tenir-lo? Potser a Madrid? De fet, el 52,3% dels llibres venuts en la diada de Sant Jordi de l’any passat foren en català. A València, però, estem lluny d’eixe percentatge. Aquesta és una diferència que cal acurtar. Com? Parlem-ne.
Tots dos són models diferents de llibres a espais públics, un més intens l’altre més extens, segons com ho mirem. I amb roses, al cas de la ciutat comtal. Més roses que llibres, però molts llibres. Molts. El 2025 se’n vengueren 74.450. No està malament per a un sols dia, veritat? A València, la Fira també és un èxit de vendes, any rere any.
Certament, els amants dels llibres, particularment els molt cafeters, ja m’enteneu, s’estimen més les llibreries, que acostumen a ser llocs de tranquil·litat, tret de dates concretes, i on n’hi ha més fons bibliogràfic que a les casetes. Se senten atrets per les cobertes i potser pels títols (els bons editors saben com són d’importants tots plegats!), miren la contra i, de vegades la biografia de l’autor, de tant en tant els fullegen, sense pressa, i sovint se’n van amb un o més exemplars.
El públic de Sant Jordi i la Fira del llibre de València respon més al perfil de passejant, atret pels llibres i per l’ambient, o potser per algun escriptor mediàtic. Cap crítica! Tothom és benvingut al llibre i a la cultura! Cadascú al seu ritme, d’acord amb les preferències personals. Per més que semble increïble encara hi ha gent que pregunta a autors on poden trobar els seus llibres. Certament, en algunes llibreries que són més aviats grans magatzems, de vegades responen amb un “està esgotat” a algú que busca un llibre amb una cadena de distribució inadequada.
Els llibreters coneixen la diversitat de clients que tenen i saben que, si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma anirà a la muntanya. I a tota mena de muntanyes que van, amb més desnivell i amb menys, escalant amb les caixes de llibres, muntant i desmuntant, i sovint amb jornades esgotadores. Però repeteixen. Saben que, per a quadrar els números, cal anar a la recerca de nous clients. Els bons llibreters, com prèviament els bons editors, són ponts entre creadors i lectors. I ens calen els ponts per a transitar per la vida.
El de 2026 ha sigut el meu primer Sant Jordi a Barcelona. Amb cinquanta-quatre anys i sis llibres en solitari potser ja tocava. Invitat a signar per Esplai Llibres, la meritòria llibreria de l’Alcúdia que regenten Nèstor i Luisa, vaig aprofitar per a observar una jornada que començà al Palau de la Virreina, amb parlaments de l’alcalde Jaume Collboni i de la presidenta del PEN català Laura Huerga. Hi havia fam, de llibres i de canapés.
En una de les casetes en què signava em tocà al costat d’una autora jove de romantasy. Vaig veure com triomfaven aquesta mena de llibres entre lectors joves, tot i que no només. No coneixia aquest gènere, o subgènere, que combina fantasia i romanç. Com que un sociòleg com jo no passa de dotor amb un cert mètode científic, vaig sentir converses entre ella i lectors (lectores, de manera aclaparadora). Podem engolir-nos l’arrogància elitista, però aquella escriptora emocionava persones amb les seues històries, connectava amb elles.
¿No és el que aspira qualsevol escriptor, o fins i tot qualsevol artista, corprendre els lectors? ¿Gèneres literaris específics per a xiquets i adolescents sí, però no per a lectors de vint anys que volen evadir-se en pàgines impreses i no en xarxes virtuals? Potser més endavant ja arribaran a Tolstoi o a Josep Pla i Joan Fuster. Trobe més probable que ho faça qui ha consolidat un hàbit lector que qui l’ha abandonat en deixar l’Institut.
Sant Jordi també em permeté xarrar amb autors, editors i correctors que no freqüente. Tot i la imatge que tenim d’ells, vaig percebre molta humilitat. Per què una novel·la triomfa? Per què una altra fracassa? No ho saben, reconeixen. De vegades, en veu baixa, afirmen que és una qüestió d’olfacte. I les flairances són volàtils. O potser ara ja, descreguts, no percebem la importància de l’esperit del temps? Com són els temps actuals? Desesperançats i potser cínics? Cap on van, ara per ara, les mirades dels lectors?
Contar històries està a l’abast de tothom. Una minoria, però, dedica un temps important de la seua vida a escriure-les i publicar-les. I alguns ho fan millor i uns altres no tan bé… per a segons quins lectors. I no n’hi ha més. Que l’aura no tape les ànsies de viure de tothom, també de la gent dedicada a la literatura. Hauríeu de veure com ballaven alguns autors o editors en alguna discoteca per a celebrar Sant Jordi! Els llibres no supleixen la vida, però la vida tampoc no supleix els llibres.
Sant Jordi ha passat i comença la festa a València. Enguany, la 61a Fira del Llibre de València se celebrarà del 30 d’abril al 10 de maig de 2026. No us la perdeu. Ens veiem a les llibreries o a les casetes. Visca els llibres i visca la literatura!
