Usos i constums de bon llaurador

El tio Barret va fer justícia tallant-li el coll a “Don Salvador”, l’especulador propietari que l’havia tret de sa casa i de la seua manera de viure. L’arma que va emprar el tio Barret era per descomptat una corbella: ferramenta consubstancial de l’horta, la terra que encara que mai va ser seua havien treballat els seus avantpassats durant centenars d’anys. La Guàrdia Civil va detindre el tio Barret, i l’autoritat ho va condemnar a mort.

Però com explica Blasco Ibañez, Barret havia sigut sempre dels dòcils, votant el que ordenava el cacic i obeint passivament al que manava, i el van indultar. El personatge de La Barraca va morir al pocs anys en presidi, i les seues filles es van haver de ficar putes.

En aquell temps que narra Blasco, a finals del segle XIX, l’horta de València existia i estava present. El 1900 tres de cada quatre valencians eren analfabets, i set de cada deu treballaven el sector primari. I existia una ètica poderosa i justa, que impedia treballar la terra del tio Barret, que abandonada, i segons explica Blasco, era un monument que proclamava el miracle de la solidaritat de la misèria contra les lleis i la riquesa dels què són senyors sense treballar ni suar.

Els hereus de Don Salvador van pretendre eixir-se amb la seua contractant xurros, persones ignorants de la llei no escrita que maleïa traure profit d’aquella terra. Però sobrava una xicoteta i amigable explicació per a convéncer-los de que abandonaren l’ocupació, perquè la causa dels desheretats, és la causa dels desheretats del món. Segurament per això els hereus del Don Salvador van fer desaparéixer l’horta, per a doblegar la dignididad que en ella hi havia.

Diuen que set vegades, set, va fer cua el tio Canya, per no saber expressar-se en llengua de forasters. Però cinc vegades, cinc, xurros i nadius van votar a favor dels hereus de Don Salvador. A finals del segle XX i principis del XXI, almenys dos de cada quatre valencians pareixien analfabets, o se’l feien. I per això va desaparèixer l’horta, la indústria, la banca, l’educació, la sanitat, la ràdio i televisió públiques, i el mateix autogovern.

En La Barraca punt zero que hui vivim els descendents del tio Barret som cruelment desnonats del nostre treball, de la nostra casa, de tot el que ens és propi, i és de tots.

Però que estiguen alerta els hereus de Don Salvador, no els passe el que als japonesos després d’atacar Pearl Harbour el 1941, i hagen de dir el que Yamamoto: “Crec que no hem fet més que despertar un gegant adormit”.

Comencem per tallar-los el coll electoral, i posem-nos després a desbrossar i eliminar les males herbes, a emblanquinar la barraca i el corral.

Aquesta horta és la nostra, i no ens la tornaran a furtar.