El reconegut historiador Josep Fontana al pròleg del llibre Abogados contra la dictadura escriu un paràgraf prou aclaridor, llegiu: “Repensar el franquisme a la llum d’una visió més realista de la seua natura ens pot ajudar a entendre millor no sols les raons que expliquen les supervivències que tolerà la Transició, sinó la reaparició en l’actualitat d’alguns trets, que malgrat que es presenten en un context distint i amb una justificació diferent, ens tornen de nou, d’alguna forma al passat i ens recorden com el llegat del franquisme segueix més viu del que sol creure’s”.

Aquesta observació de Fontana ve d’unes pàgines escrites per quatre historiadors, en les quals es descriu àmpliament el paper del sector de professionals del dret que a la dictadura es van enfrontar amb aquesta, tant en la defensa davant els tribunals militars i polítics, com l’assistència i assessorament als treballadors a través dels despatxos de laboralistes. Es tracta doncs, d’una recuperació de la memòria que subministra una visió del procés cap a la democràcia i la Transició més proper a la lluita i a l’esforç, i no sols i no als pactes per les altures.

Van sorgir formes de treball professional ‘ad hoc’ per afrontar la lluita contra la repressió, les multes, prohibicions, detencions, tortures, els procediments judicials, acomiadaments, sancions, o incompliments per part dels empresaris de la mateixa legislació. Alguns advocats tradicionals, molts amb prestigi als camps habituals del dret, i altres, més joves, tractàrem de facilitar al moviment obrer i a l’oposició una cobertura legal davant la dictadura i el seu sistema polític i social. El dret va ser un instrument útil, complementari d’una tasca en què milers de ciutadans anònims van convergir.

Possiblement, el llibre resulte de lectura un poc difícil, per qui vulga conèixer una part de la història és recomanable, malgrat que el relat està condicionat per les fonts que han estat consultades, amb tot, serveix per considerar com el dret, que ha estat la meua professió, pot ser molt útil en situacions de restricció de les llibertats i de drets socials, i això precisament és el que vull remarcar.

Estem vivint, com deia Fontana, trets que ens tornen al passat: repressió manifesta en alguns moments, restriccions de llibertats d’expressió, denúncies, detencions selectives, o al camp laboral, tenim els tancaments com el recent de Coca Cola, o el de la Televisió Valenciana, però hi ha més coses, cas del Metro, els desnonaments, o les estafes bancàries, per citar exemples de gran abast. El temps no és el mateix, però eixos ”trets” autoritaris, amb les formes més subtils, connecten amb el passat, essent l’evidència que el dret pot servir per donar suport a les causes justes i el drets socials o polítics d’un ampli ventall de ciutadans que en són víctimes de l’especulació, del poder, de la hipocresia del sistema econòmic imperant…

En alguna ocasió he escoltat algun retret, alguna gent no s’ explica com un professional del dret pot defensar determinades causes de corrupció o els violadors, és complicat explicar-ho tot, la gent amb poder o diners pot gaudir de “bones defenses”, hi ha desigualtat, la resta dels humans, però, hem de buscar ajut, puix sempre han existit advocats al servei de la llibertat i dels drets, caldrà crear eines i complicitats.

Comparteix

Icona de pantalla completa