Tal vegada la senyora Català el tinga en compte en la seua nova invenció “xiripitiflautica” i puga aparèixer en els contingut de l’assignatura de cultura del poble valencià. No ho sabem. Ja veurem com resta aquesta nova bogeria pepera. Primer Font de Mora, després Wert i ara Català, no guanyem per a mocadors (per això de plorar o riure), ni per a manifestacions. Però al que anem, no pergam més temps. No recorde molt bé el preu de l’entrada simbòlica, però si el fred d’una vesprada de vacances de Nadal a les portes d’aquell barracó especialment habilitat a la Glorieta d’Alcoi. A la cua totes i tots, grans i menuts, esperàvem escoltar el soroll d’un globus rebentat per a afanyar-nos a entrar a la següent representació del Betlem de Tirisiti. I començà la funció: “Des de molt antic dins d’aquestes veïnes terres de la Mariola,…” Així cada vegada que arriba Nadal, Tirisiti apareix d’una forma senzilla en el substrat col·lectiu d’una ciutat marcada per la seua més recent història, al caliu de l’imaginari cultural d’un poble valencià que camina cap al futur, sense voler perdre la seua identitat.
El Betlem de Tirisiti es celebra a la ciutat d’Alcoi des de fa més de cent anys. Ha estat declarat Bé Immaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana, i entre molts altres reconeixements ha rebut el guardó d’Escola Valenciana pel seu valor didàctic i pedagògic en favor de l’ús social de la nostra llengua. L’espectacle, que a hores d’ara té lloc al Teatre Principal rep un públic entusiasta i divers, que es compta per milers i la demanda del qual supera l’oferta del Nadal anterior, obligant als organitzadors a anticipar les representacions fins a les primeres setmanes de desembre.
L’èxit del Tirisiti resideix en l’estima popular. Els seus personatges són ben coneguts, començant per Tirisiti, el protagonista que parla amb una llengüeta metàl·lica a la boca, pel que quan apareix anomenant a Tereseta, la seua muller, el nom que s’escolta és Tirisiti. També tota la part religiosa amb San Josep i la Verge Maria demanant posada, el naixement, l’adoració dels pastors, els tres Reis Mags (el negre és Gaspar com a la cavalcada que transcorreix pels carrers de la ciutat), la fugida a Egipte, etc. I després amb l’entrada del sereno, comença la part lúdica, còmica i satírica amb l’abuelo que persegueix al nostre protagonista i la dona de Tirisiti que té relacions amagades amb el retor,… i fins i tot l’aparició del bou i el torero alcoià Clàsico, les filades de moros i cristians i la presència fugaç de Sant Jordi. Tota una barreja de religiositat i laïcisme reflex de la societat alcoiana i valenciana.
Aquest amalgama d’elements argumentals tradicionals i populars amb els costums locals o festes singulars reconeguts i reconegudes pel públic, garanteixen una estona divertida que a la fi suposen tota una carrega d’optimisme i bonhomia. Sóc conscient, que no tothom pot tenir l’oportunitat de visitar Alcoi i el Tirisiti en aquest dies per a carregar les bateries de sensacions positives i de somriures no forçats. Bateries que donat l’actual context econòmic i social les tenim baix mínims d’esperança i credibilitat en el futur. Paga la pena acostar-se per la ciutat de l’Ovidi i agafar una miqueta de la frescor i il·lusió que es respira al Tirisiti.
L’espectacle del Tirisiti pel seu valor antropològic i històric, és únic i és també desconegut per a molts valencians i valencianes. Ens trobem davant d’una representació singular pel seu bagatge cultural i pel seu rerefons de vitalitat col·lectiva. El Tirisiti ens trasllada a una altra època i ens apropa a la societat i a les generacions que ens han precedit i que ens han format com a poble. Llàstima que el nostre País Valencià estiga per redescobrir i per vertebrar i que molts dels nostres veïns i veïnes no miren més enllà del seu carrer o del seu poble. I que els nostres referents polítics i institucionals tinguen una visió tan provincial del nostre valuós país.
Ara que arriba Nadal el Tirisiti ens proposa conèixer la riquesa cultural i patrimonial de les nostres comarques, ens reafirma en la intencionalitat de sentir-nos valencians i valencianes que amb la seua companyia i la dels Pelegrins de les Useres, el Misteri d’Elx, els Enfarinats d’Ibi, la processó de la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí, el Guerrer de Moixent, i tant d’altres ens encoratgen a descobrir aquest País Valencià allargat que aquests dies comença a celebrar les festes de Nadal. Bones Festes.
>
El Betlem de Tirisiti
