Sobre el maltractament als animals

“Les ments més profundes de tots els temps
han sentit compassió pels animals.”
–FRIEDRICH NIETZSCHE–

Des de fa prou de temps es parla de la violència contra els animals als mitjans de comunicació, i jo voldria deixar la meua opinió al respecte. Una opinió que no vol assentar càtedra, ni tampoc ferir cap sensibilitat, però que pense tinc dret a manifestar.

Els animals són espècies com la nostra, però que han esdevingut, sobretot pel tarannà tan predador dels humans, en un altre esglaó més baix…

Hi ha molta gent que s’aferra a les tradicions, i aleshores és quan jo pregunte: Quines tradicions? Esteu parlant de les lluites dels gladiadors contra les feres? Contra ells mateixos, a vida o mort? Les lluites de galls i les de gossos? Els bous? De què collons esteu parlant quan parleu de tradició?

Fa alguns segles els lleons es menjaven els esclaus, i era una tradició ben arrelada, els esclaus lluitaven entre ells per salvar la vida, i tot això era una tradició.

I ara resulta que una d’aquestes “tradicions” ha esdevingut “Fiesta Nacional”. És una festa subvencionada, que no es pot finançar amb els ingressos que genera, que cotitza menys IVA que els llibres, el teatre o el cinema… Per què?

Jo pregunte per què ens ho hem de tragar, i la veritat és que no ho sé, però no estic gens d’acord. No cal fer patir els animals amb l’excusa que és una tradició. Tota aquesta gent que defensa tot açò, que fins i tot són capaços de convocar una manifestació, perquè no es posen al lloc dels animals? Us agradaria molt que us clavaren les banderilles als collons? Home, ja està bé de prendre-li el pèl al personal.

I ja per finalitzar, no em digueu allò que a qui no li agrade que no vaja. Això és el raonament més hipòcrita que he escoltat mai. És la política de l’estruç, amagar el cap sota terra i no passa res… No home, no! El que no està bé cal canviar-ho, siga tradició o la mare que ho ha partit.