Açò ve a compte de l’estatut d’ex dels nostres polítics. A totes les campanyes electorals hem escoltat a totes i a tots els polítics dir, com si els donara vergonya la situació actual, que cal reformar l’estatut dels/les ex sabedors que a qualsevol ciudatà/na de a peu li fa ràbia saber els privilegis que tenen els/les nostres ex i els diners que ens costen. Ho sentim com si després de trencar amb la teua parella aquella encara seguira tenint dret a gitar-se de tant en tant amb la teua nova companya o company o fins i tot amb tu o presentar-se a dinar a casa quan volguera.
A tots ens posa els pèls de punta i apretem les dents quan escoltem els drets que tenen alguns càrrecs públics després de deixar de ser-ho: Sous elevats, despatxos amb administratius públics als seu servei, cotxes oficials amb xòfer, deferències oficials, tractes de favor reconeguts legalment, viatges oficials… i tot a compte de les nostres butxaques, tot i que ja no ens oferixen res a canvi, ja no ens aporten res i ja hem deixat de votar-los, i tot allò amb caràcter vitalici.
Sempre hem tingut i tenim dubtes sobre la productivitat dels/les nostres polítics però del que no tenim dubte és de la productivitat dels nostres ex: cap, i malgrat això hem de seguir mantenint-los/les a cos de Borbó.
Com deia més amunt, tots els/les polítics parlen de canviar esta situació vergonyosa a les campanyes electorals però en arribar al poder o a l’oposició, el cas és el mateix perquè amb aquest tema és evident que no hi discrepàncies, el tema es colga, ningú no torna a treure’l i es corre, no un vel sobre ell, sinó una grossa manta morellana i fins a la pròxima moguda.
Hem sabut que Fabra s’acull als beneficis d’expresident de la Generalitat, per la qual cosa, a banda del que he referit abans, tindrà escorta personal i dos assessors a càrrec nostre com des d’abans ja ho tenia el presumpte delinqüent Camps.
Cap partit ha clamat al cel per este abús perquè tots els partits tenen a algun/a ex a esta situació infame i el que no, aspira a tindre’l, per tant, silenci sepulcral a l’hemicicle. Per això, el poble pla, els qui els votem, sentim el que ells no: vergonya, però no podem fer res: algun article com este, algun comentari a l’hora d’esmorzar però poc més. Cap partit ha portat a les Corts d’ací o d’allà cap proposta de llei per acabar definitivament amb este abús i quan es referixen a ell ens parlen d’altres països com per exemple EUA que sí utilitza els seus ex per alguna tasca oficial, però ací, per a què? Què poden fer ells que no puga fer un funcionari qualificat? Haveu pensat que ens costa un ex i sense que ningú controle el que fa o deixa de fer? Quan li s’han demanat comptes a un/a ex?
És una d’eixes coses que de tanta mala llet que ens genera preferim no pensar en ella, però els nostres polítics són així, tan diferents en el discurs però tan iguals en les formes. Sols petits detalls semblen, de vegades, diferenciar els uns dels altres, però al final, quan arriba el moment de convertir-se en un o una ex, arriba l’abraç de Bergara i ací pau i allà glòria.
Si ara que està de moda que les bases dels partits decidisquen (?), que la ciutadania participe en les decisions polítiques com si assistir a una assemblea popular tinguera el mateix valor que pitjar un botó al seient de les Corts; des de la meua ingenuïtat, pense que tal vegada seria el moment de dir-los a tots i totes les polítiques que ja estem farts i que quan un d’ells acabe el mandat que li hem conferit, cobre el que li corresponga com a un treballador/a més pels temps treballat i que se’n vaja a casa, però que en cap cas, li quede el dret de seguir burlant-se de tots nosaltres.
