Uns minuts abans de dinar aquest divendres de festa constitutiva he tingut temps de comentar amb la meua família, la notícia de l’obertura d’expedient a la direcció del centre públic Taquígraf Martí de Xàtiva, per la cançoneta de benvinguda del seus xiquets i xiquetes a la comitiva de Fabra. Aquesta gent del PP són tan impresentables que possiblement acaben penjats junt a Felip V a les parets del museu de l’Almodí. Tant de bo!

Una vegada a taula davant de la cassola d’arròs al forn, hem vist a la televisió espanyola les imatges del president Rajoy conversant amb el president Fabra. Quin parell de rabosots he pensat. Què li haurà comentat el de la barba al guapo Alberto? Podem imaginar-ho veritat:

-presidente no aguanto más, hasta los niños me abuchean y quieren Canal9, y me piden más valenciano. ¿Qué puedo hacer?
-tranquilo Alberto. Resiste, aguanta. Y aprende algo de valenciano, ¡joder…!
-¿y si cierro el quiosco y convoco elecciones? ¡Te juro que ganamos!
-eso ni pensarlo. Aguanta y ya verás como ahora llega la navidad y las aguas vuelven a su cauce.
Tal vegada haja estat aquesta la conversa i a continuació ve un dubte compartit per molts valencians i valencianes en els darrers dies i que el membre de valencians pel canvi Gerard Fullana, ha expressat aquesta setmana en un article d’opinió contundent. La pregunta doncs és si el moviment que va començar amb la defensa de RTVV i que ha viatjat fins a la reivindicació unitària d’eleccions anticipades en vista de la fallida general del nostre govern podrà assentar-se i perdurar en la consciència col·lectiva valenciana.

Sembla que ara sí, hi ha les condicions a la societat valenciana per a desbancar al Partit Popular de la seua trona. Cal veure que tots els dies apareixen notícies als mitjans que ens demostren tots els dies la baixesa moral i la ineptitud constants del dirigents del PP que s’han menjat els colors de les banderes, els noms de la llengua, els enemics imaginaris, i fins i tot s’han begut també l’aigua promesa que mai no va arribar. Molts valencians i valencianes s’han adonat que la dignitat va molt més enllà dels falsos conflictes entre nosaltres mateixos.

Sembla que ara no podem defallir. L’exemple del comitè d’empresa i dels treballadors i treballadores de RTVV (ara sí) acaçant al president, ens d’ajudar a fer possible un canvi polític al País Valencià. Porten molts anys amb les mateixes cares i amb les mateixes formes de fer política. Cal regenerar la imatge pública de la política valenciana. Cal noves cares, cal gent honesta i amb les mans netes. Cal gent jove que presente un nou tarannà més democràtic i participatiu a les nostres institucions. No podem defallir, aquest viatge que hem encetat no té marxa enrere. Agafem forces i encara que estiga el Nadal per mig, al gener hem de donar una resposta ferma i contundent a Ciscar, Fabra i companyia.

Si volen que els nostres fills i filles deixen de sentir la paraula corrupció, que visquen en una societat valenciana que aposta pel diàleg i no per l’odi entre els seus ciutadans i en una societat amb governants honestos, incapaços de permetre immoralitats com les que han hagut de sofrir les víctimes del metro. No podem defallir. Totalment d’acord amb el Gerard Fullana. Convoquem concentracions i plenaris a tots els ajuntaments i una nova gran manifestació unitària: per l’educació, per la sanitat, per RTVV, pels dependents, per l’honestedat, per les víctimes del metro, per l’economia… Demanem eleccions anticipades ara, que se’n vagen i que ens deixen continuar construint el nostre futur. Passem el missatge. Ànim i endavant.

Comparteix

Icona de pantalla completa