Hi ha prou punts concrets que evidencien com els retalls van dirigits en primer terme a degradar l’ atenció de la sanitat pública en benefici de la seua privatització, igual que hi ha racisme al privar els estrangers irregulars d’ atenció sanitària( salvant situacions extremes) per citar exemples, igualment, resulta manifest com el retall de drets sanitaris en nom de la crisi va en contra de principis i regulacions comunitàries europees. Podríem abundar més en detalls, prefereix, però, que ens interroguem per què coses tan obvies a nivell conceptual es donen mitjançant Reials Decrets a ‘Espanya’. Doncs bé, com remarcà des de la taula la Professora Maria José Añon la causa de nou, com en altres punts, cal buscar-la a la Constitució del 1978.
Doncs la Constitució Espanyola diferencia “drets i llibertats” i allò que anomena “principis rectors de la política social i econòmica”, als primers estan aquells drets de la persona tradicionals de l’estat modern, en tant al segon grup es troben altres de la postmodernitat com el de vivenda, medi ambient, salut, cultura… Aquesta distinció comporta diferent nivell de protecció, ja que els primers vinculen tots els poders públics i sols poden ser regulats per llei tenint l’empara del Tribunal Constitucional, en tant que els altres drets socials tenen categoria inferior. Com es veu altre aspecte del text constitucional que deixava en mans del poder possibilitats de limitar drets. Altre membre de la taula, el professor de dret Lluís Jimena Quesada assenyalava com aquesta situació es pot resoldre judicialment basant-se en la carta de dret europea, la qual amb la integració a la UE era d’aplicació directa pels tribunals espanyols.
