Una ajuda econòmica per a l’escriptor no funcionari era la de la col·laboració periodística. Als 18 anys vaig ser redactor del Ciudad de Gandia (5.000 ptes. al mes). Després vaig inventar mitjans comarcals, com el satíric El Dàtil o la cartellera Bagalina. Per influències, vaig ser el primer guionista gastronòmic de Canal 9, fins que hi entrà un més influït. Durant anys, vaig col·laborar assíduament al diari Avui i més tard a El Observador, que si el primer pagava de tard en tard, el segon em deu els quaranta articles que hi vaig publicar. Ser director de Gandia Televisió m’empentà a no escriure en diaris. També he col·laborat molt de temps en el Levante i en Las Provincias, restringit a l’àmbit comarcal, i en aquest últim diari treballava debades, fins que es permeteren vetar-me un article…
