Les persones de València que no poguérem participar directament, vam tenir l’oportunitat d’escoltar, a la nostra ciutat, la diputada per la CUP al parlament de dalt Isabel Vallet, que va fer un resum del contingut de la jornada.
Aquesta trobada va permetre donar a conèixer altres models de salut diferents al que el capitalisme ens està imposant a casa nostra. Altres models que prioritzen la prevenció, l’atenció primària i de proximitat a la població, la salut, el benestar i la vida de les persones per damunt del fals paradigma sobre si la sanitat es una despesa o dona beneficis.
Uns models els dels governs veneçolà i cubà que estan molt lluny de la tendència a la privatització sanitària i el negoci mercantilista sobre la salut i la nostra vida. Entenen els pobles i els i les dirigents d’aquests països que hi ha parcel·les com l’ensenyament i la sanitat que no es poden convertir en “cortijades” i per tant no es poden entendre mai com una empresa que produeix beneficis o pèrdues, sinó com una inversió a llarg termini perquè la salut produeix tot tipus de guanys per a la població i per als països.
Uns models de sistema de salut que no son casualitat sinó producte de la lluita popular, la participació activa i del fet que la ciutadania han guanyat representació a les institucions, als governs i al poder. A ninguna se’ns escapa el fet que sense aquest empoderament, gestió i representació a les institucions no tindrien eixe model sanitari sinó possiblement el mateix que ens estan imposant via rectal a Europa i la resta del mon: el model de qui té diners podrà ser atès en la xarxa sanitària, i qui no en tinga tindrà dret a malviure fins a morir-se.
També ens dona la possibilitat de fer tasques, actes, jornades, campanyes…que d’altra forma seria, sinó impossible, si molt més difícil, com per exemple portar a Barcelona a dos dones de la talla de Isabel Iturria, Ministra del Poder Popular per a la Salut del Govern Bolivarià de Veneçuela i Tania Aguilar Vicedirectora i professora de l’Escola Nacional de Salut Pública de Cuba.
Per a tindre un sistema de salut com el veneçolà en construcció o el cubà, exemple paradigmàtic per a tots els organismes internacionals, cal lluitar contra les multinacionals farmacèutiques, contra les grans empreses depredadores de la salut, i contra els governants que volen fer negoci amb la vida. I esta lluita cal fer-la també a tots els nivells on es prenen les decisions, no podem fer-la únicament des dels centres de salut de barri o municipals. Seria com intentar curar-se un mal de cap a martellades. Si el capitalisme, també el “sanitari”, actua global i localment, nosaltres també hem de fer-li front allà on actua, qüestionant la seva hegemonia.
Portem molts anys de treball a xicoteta escala, als barris, als col·lectius i indiscutiblement que es un treball útil i necessari que ha de continuar per fer amples les nostres bases. Portem molts anys en els quals molta gent nostra han patit repressió i privació de llibertat pel fet d’oferir una alternativa global, també en allò referent a la salut: la independència.
Ha arribat l’hora de tindre l’oportunitat de treballar a nivell macrosocial, dirigir-nos i arribar a molta més gent, amb un altaveu més potent, i amb les facilitats que ens proporciona jugar amb cartes semblants a la resta d’organitzacions polítiques.
Com si no es podrà canviar el model sanitari, educatiu, mediambiental, econòmic, polític…? Com si no es podrà enderrocar el sistema opressor i explotador que volem transformar?
Pense que jornades com aquesta son molt necessàries tant pel seu contingut, com pel calibre de les ponents però també per a nosaltres mateixa, les i els membres de les CUP per adonar-nos que si volem podem, però que si som on cal estar podrem més encara, i per tant podrem decidir conjuntament amb el nostre poble.
Tenim dret a decidir sobre la salut i sobre tots els aspectes de la nostra vida i per això hem d’estar allà on es decideix. No podem regalar cap espai als depredadors ni quedar-nos acomodades on ja hi som.
