Hi vaig a la caseta d’Óscar en bici per la Fontana, pel camí Benarribats i el camí Cabanes fins al Barranc de Lluca. No obstant això, excepcionalment, el 15 de juliol a Xàbia, aní al supermercat Mercadona que hi ha a l’Avinguda de la Via Augusta, entre el poble de Xàbia i l’Arenal, on abans hi havia el càmping Mediterrània propietat del poeta José Albi, amic de l’escriptor valencià Joan Fuster, autor de “Nosaltres, els valencians”. Mentre estic comprant, escolte pels altaveus de megafonia de Mercadona que es dirigeixen als consumidors amb missatges, en espanyol i en anglès, arribe a la caixa per pagar i li suggerisc a la caixera que s’hauria d’incloure el valencià o català del País Valencià i no d’excloure’l, perquè d’eixa manera es lesionen i vulneren els drets dels valencianoparlants, la caixera, de nom Arantzazu, no em deixa terminar l’oració, ni les primeres paraules del principi, m’interromp dient-me que no parla ni sap ni coneix la llengua en què li parle, li dic que em deixe acabar la frase, que òbriga les orelles i se les netege de tapons espanyolistes, que li diré a poc a poc el que li haja de dir i si cal li ho repetiré, les vegades que calguen, a veure si m’entén o no m’entén, que encara que ella no parle la meua llengua, jo sí que la parle i que no pense canviar de llengua per parlar al meu país, que ella per tal d’ocupar el seu lloc de treball, de cara al públic, hauria d’entendre com a mínim el valencià o català, que -al cap i a la fi- són dues llengües romàniques, el castellà que ella parla i el valencià o català que ni el parla ni el vol escoltar, repetint com una màquina que no l’entén, que no l’entén… sense deixar-me parlar ni tan sols voler escoltar una llengua que no és la ‘seua’.
Li dic que em diga on és el lloc adequat, de direcció, per posar una reclamació tant perquè no excloguen el valencià de la megafonia en els missatges al públic i perquè la gent que contracten, si més no, de cara al públic, entenga la llengua pròpia del País Valencià. Es gira i li diu a la seua companya del costat que li vull posar una reclamació per motius lingüístics, fent-se la ‘víctima’, açò sí que ho ha entès perfectament parlant-li en valencià; la seua companya li diu que faça el que vulga, que ‘no es preocupe’… Em diu, la caixera, tractant de ser una mica més ‘empàtica’, que és de Bilbao, i li dic que Bilbao és una ciutat “molt espanyola”, que no m’importa d’on siga i que no és res personal amb ella, que l’empresa que l’ha contractada hauria d’haver-li fet un curs de preparació al valencià abans de posar-la de cara al públic perquè almenys l’entenguera i deixara parlar la gent, que obrira les orelles i la ment, que no era tan difícil entendre el que li deia: “missatges”, “megafonia”, “anglès”, “espanyol”, exclusió del valencià o català, “suggeriment”, “reclamació”, “vulneració de drets lingüístics”, inclusió, “reconeixement igualitari”, “respecte”… dits en valencià o castellà.
Li pague i me’n vaig a posar la reclamació, a un despatx que hi ha al costat dels serveis, sembla que no hi ha ningú, toque la porta i, al remat, ix un home d’una quarentena d’anys, baixet, amb ulleres i de cabells i pell bruna; li dic que donat que fan els missatges de megafonia en espanyol i en anglès, els podien fer també en valencià o català, perquè a Xàbia hi ha més valencianoparlants que anglesos, que als Mercadona a Catalunya els fan en català i en castellà i en canvi, ací al País Valencià, només els fan en espanyol o també en anglès, però no en català o valencià, que no sé si saben que en excloure el valencià ens estan insultant, agredint i excloent a la valenciana gent. Invisibilitzant-la. Perquè això, deixant de banda el valencià, és una manera d’excloure la gent valencianoparlant, d’invisibilitzar-nos i marginar-nos, de vulnerar els nostres drets de ciutadania, d’ús normalitzat i de reproducció cultural i lingüística… Em diu, en castellà, que no és així, que potser hi ha un ‘malentès’, que la seua és una empresa “completament” valenciana, que contracten a més de noranta-dos per cent dels treballadors valencians, que les seues propietats són totes valencianes… Li replique que no és cap malentès, que les coses estan molt clares, que serà una empresa “molt valenciana”, però ho fa tot en espanyol i quan suggerim que ho facen en valencià, no fan gens de cas; em diu que ell està recollint la reclamació, m’està escoltant, li dic que només mancava, que fa més de tres o quatre anys que fa que dic, suggerisc, propose, denuncie i reclame perquè no es vulneren els drets lingüístics dels valencianoparlants o catalanoparlants a Mercadona i que no fan més que prendre’ns el pèl, que si es vulneren els drets dels valencianoparlants ens fan retornar a la dictadura, també quan no preparen els seus treballadors al contractar-los amb un curs de valencià, perquè respecten els drets lingüístics dels consumidors valencianoparlants… Em nega en redó que la situació siga comparable a la dictadura franquista, diu que els seus fills estudien en la ‘seua’ llengua a l’Institut, remembrem que m’està parlant en castellà, li dic, en efecte, “estudiaran en la ‘seua’ llengua, però no en la ‘meua’, em diu que s’ha equivocat que vol dir que estudien en espanyol i en valencià, sense cap problema, li replique dient que si només s’estudia a l’Institut i a les escoles el valencià, però després es margina totalment, als micròfons dels mercats i a molts altres llocs, retrocedim a la dictadura anterior… No ens posem d’acord, clar, en compte de reconèixer els drets lingüístics dels clients valencianoparlants, tot són excuses de mal pagador per justificar allò injustificable, diu que això que propose jo, ells “ja ho tenen estudiat”; potser ho tenen estudiat, amb recerca universitària i tot, per a dir que no han de fer res, m’agradaria que la clientela valencianoparlant de Xàbia i de tot el País Valencià reclamara i els obligara a tenir en compte els drets lingüístics de les persones valencianoparlants. I si no els tenen en compte que deixarem d’anar a comprar a aquests supermercats que ens exclouen i marginen lingüísticament com a valenciana, balear i catalana gent. Prioritzen els castellans i els anglesos i deixen de banda els valencianoparlants.
Perquè altrament, el model lingüístic que s’imposa a Xàbia i a molts pobles de la costa, governats per ajuntaments “democràtics” i inclús “progressistes” és l’exclusió del valencià de la vida pública de totes totes. Posem per cas, al Punt Cívic de l’Arenal, la Creu Roja als fills i filles dels immigrants els fa activitats i cursos, només i exclusivament, en castellà o espanyol, però res en valencià; a les classes per a les persones immigrants només es fan en castellà, excloent el valencià, a les activitats municipals, tret d’alguna coseta en cultura, com solia fer el PP quan estava al Govern de la Generalitat “Valenciana”, fer alguna coseta en valencià, de cara a l’aparador, però la majoria de les coses, cinema, teatre, conferències, presentació de llibres, activitats per escrit de l’ajuntament, la immensa majoria es fa, únicament i exclusivament, en espanyol (o en anglès), així el valencià esdevé una llengua local, folklòrica i residual… perquè esdevinga un fòssil de museu. Es respecten les llengües d’aquelles poblacions o nacions que tenen estat propi, i s’exclouen les llengües i cultures de les nacions sense estat, perquè es considera que aquesta ciutadania, posem per cas, valenciana, no té dret a tenir els mateixos drets que aquells que tenen estats darrere, espanyols, alemanys o anglesos…
Em sembla molt bé que els alcaldes, de la costa del País Valencià, estudien l’anglès o l’alemany per dirigir-se als estrangers en la seua llengua, però no em sembla gens bé que deixen de banda la llengua i cultura pròpia del País Valencià, en marginar-la com si fóra un fòssil a extingir, com solen fer la majoria dels supermercats de la costa valenciana i defensa la fundació FAES d’Aznar. Si a la conclusió a la que arriben és perquè al País Valencià no tenim estructures d’estat propi, n’haurem de tenir perquè ni l’estat espanyol ni la UE ens deixen viure en la nostra llengua i cultura si no tenim estat propi, es vulneren els nostres drets de ciutadania sense que intervenguen per defensar-nos i poder expressar-nos als parlaments espanyols o europeus en la nostra llengua i cultura pròpia. Sense estat propi estem perduts, perquè no tenim dret a res, pensen, els nacionalistes espanyols o estatalistes, que no tenim dret a tenir cap dret. No és aquest prou motiu per estar a favor de la independència i del dret a decidir?
Membre de la Plataforma Pel Dret a Decidir
