No faré comparacions físiques d’este regidor amb aquells encara que la descripció que ens donen els científics del troglodita ho podria fer fàcil, però sí dir llegint notícies recents, que els seus comportaments encara hi són clarament presents a actes com este : El club de futbol Olímpic de Xàtiva, del qual és president (¡com no!) el senyor Alfonso Rus, s’ha negat a fer un minut de silenci pel jugador i porter del Girona B Nil Marín mort als 20 anys en accident, abans de començar el partit Olímpic- Llagostera.
Víctor, el pare del jugador, amb una tan sentida com correcta carta dirigida al president del club costerà senyor Rus, entre altres coses li diu: En Nil era català i molt, com jo ho sóc també….Els catalans, tant si som independentistes o no, som gent d’ànima, carn i os, com vostés que diumenge ens varen discriminar, com diuen alguns tuits, perque este porter era nacionalista i no tenia cabuda fer-li un homenatge a casa vostra.
No sé quina brutalitat major se li pot fer a un pare que acaba de perdre un fill de 20 anys però està clar que encara que ara este president homínid es vista d’Armani i conduïsca un Ferrari, sota eixes aparences enganyívoles perviu el simi dur que menjava carn humana, tallava el sílex a colps i grunyia per a fer-se entendre, insensible i tòrpid.
Milers d’anys d’evolució no han estat prou per a que alguns espècimens d’este tipus hagen derivat cap un comportament, diguem-ne humà, abandonant els costums bestials i ferotges. El seu cervell no ha pogut o no ha volgut assimilar conceptes elementals i bàsics com: tolerància, dignitat, comprensió i sobre tot, respecte, demostrant així una incapacitat absoluta per adaptar-se al que anomenem civilització i el pitjor de tot és que hem vist una vegada més que l’home del destral de pedra a la mà, cobert de pells d’altres animals, encara és ací…. i té poder.
Quan el fanatisme es porta a estos extrems tan lluny de la pietat i de la compassió, negant fins un minut de respecte a un pare per una qüestió ideològica, no hi ha discurs que puga justificar este salvatgisme tan profund. De segur que els habitants de la Cova Negra dels qui ara s’han trobat restes tenien més sentiments humans que qui ara la governa.
