Durant aquesta setmana les acusacions entre el PP del senyor
González Pons i la Plataforma contra els Desnonaments presidida per
Ada Colau, han estat a la capçalera de tots els informatius i programes de radio. Tot per l’assajament a la casa del vicesecretari del PP, el qual va denunciar junt altres cinc dirigents del seu partit,
l’escrache que havia sofert i les amenaces a la seua intimitat. La guinda al pastis la va col·locar el dilluns la delegada del govern en Madrid,
Cristina Cifuentes al establir un vincle entre la Plataforma i les associacions filoetarres. Tot un desficaci al qual Ada Colau ha contestat de forma coherent i reivindicativa, defensant els objectius de les accions contra els desnonaments. La veritat és que són molts els que pensem, que aquest país necessita moltes Ada Colau.
“Escrache”, és una expressió d’origen argentí, consistent en l’assajament a polítics que suposadament tenen o tindrien certa responsabilitat en els patiments i injustícies de determinats sectors socials. Les entitats i moviments que porten endavant aquestes iniciatives pretenen sense dubtes, generar un màrqueting directe i comunicatiu de les seues reivindicacions. Les accions d’escrache, han corregut com la pólvora per tot el continent llatinoamericà( Xile, Perú,…) i han entrat a Espanya via la Plataforma d’afectats pels Desnonaments i Hipoteques. La batalla dialèctica està servida: indignació, injustícia i solidaritat contra coacció, danys personals i morals.
Però aquesta setmana ens hem adonat d’altre possible tipus d’escrache al País Valencià, a la nostra casa. El PP de Castelló, amb les seues Noves Generacions, començava una cacera de bruixes contra el professorat valencià, activant una campanya convidant a tot l’alumnat a denunciar als professors i professores que adoctrinen en les seues classes.. “Et volem adoctrinar, que no t’emboliquen” és el nom de la campanya arran de les imposicions ideològiques en algunes aules de la província de Castelló, diuen aquest cabdells del PP.
La campanya ha rebut les crítiques directes del
STEPV i d’Escola Valenciana doncs ens fa reviure èpoques ja passades. Per al Sindicat aquesta és una acció més d’una vessant més amplia i general potenciada pel PP i per la mateixa Conselleria d’Educació per tal de desprestigiar al professorat, atacar la llibertat de càtedra i d’expressió, controlar políticament els centres docents i desprestigiar l’educació pública. I per altra banda els directors d’aquesta vergonya, encara no s’adonen que els mestres i el professorat eduquem els nostre alumnat perquè siga crític i respecte la diversitat d’opinions, qüestió que a la militància del PP li crea una pigota antidemocràtica i recorda els mètodes de l’alemanya nazi o de la dictadura franquista. A on volen anar a parar aquesta gentola?
L’època dels comissaris polítics a les aules ja ha passat i aquest escrache encobert fa riure donat que parteix del partit polític que amb la seua ideologia conservadora més adoctrina, manipula i insulta a una part de l’alumnat quan exposa les seues teories i idees sobre la sexualitat, les relacions sexuals, l’avortament, l’origen de les espècies, etc. No fa riure és per a plorar i denunciar. I per què no denunciar l’adoctrinament espanyolista d’un professor a la UJI que denigra l’ús i normalitat de la nostra llengua. O les intervencions de la professora del CEU Cardenal Herrera de Montcada que ratllen la immoralitat per la seua manca d’escrúpols respecte a la violència contra les dones.
Si la policia ha de perseguir a les persones que fan escrache contra els polítics, el president Fabra ha de desautoritzar la campanya del PP a Castelló i deixar al professorat tranquil amb la seua llavor. I sí senyor president, els mestres han d’ensenyar i moltes altres coses més, per això li convide a que vinga a la meua escola un matí i que puga veure tot el que es fa a les aules de les nostres escoles. I després diga en que coses adoctrinem.
