Fins ara, el 9 d’octubre ha sigut un dia dividit entre el nacional-catolicisme de la Processó Cívica, un matí on tota la màfia de la ‘Comunidad’ eixia a lluir-se al carrer sense dilacions, arrastrant darrere seu una escorta blavera-feixista per a protegir-se l’esquena de totes les desgràcies que provocaren (i provoquen) sense cap sentiment de culpabilitat. Ignorància comprimida hereva d’un descafeïnat i enverinat estatut del 82: el nom, l’himne i la bandera.
Les valencianes i valencians de la festa reivindicativa de la vesprada, hem de recuperar l’acte institucional del matí. Perquè un canvi a les institucions ha d’anar lligat al i per al carrer, per al poble valencià. Els nacionalistes, que com diu Fuster voldríem deixar de ser-ho i que no tenim sinó una voluntat emancipatòria; és per això que celebrem l’inici del canvi. A més a més, ens preocupa aquesta crisi sistèmica que afecta el sud d’Europa, a la Mediterrània ja rebatejada com ‘mare mortum’. Aquesta economia de l’èxit d’uns pocs ha estat exportada on la gana i la mort passen cada dia.
Els valencians i valencianes algun dia haurem de fer un pensament i decidir democràticament el nostre futur. Estem al tall de la partida on podem llevar l’estellador de la sèquia i deixar córrer l’aigua, així serem imparables.
