Què és la democràcia? Hi ha realment democràcia al nostre país? Són demòcrates els nostres polítics? Qui representa a l’actualitat la democràcia? Des de l’aprovació de la Constitució del 1978, tenim democràcia real i efectiva? Es compleixen els fonaments bàsics de la democràcia a l’actualitat o és tot una enganyifa? Qui recorda Adolfo Suárez o Leopoldo Calvo Sotelo? Què han significat i signifiquen per a la democràcia Felipe González o José Maria Aznar? Què han representat i representen Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy per a la democràcia actual? Totes aquestes qüestions, entre d’altres, es dramatitzen a l’obra teatral DEMOCRÀCIA que encara que ha deixat l’escenari del Micalet a València, és de suposar que recorrerà altres sales dels nostres pobles i ciutats.

Escrita i dirigida per Alejandro Tortajada, l’obra és posada en escena per una mà d’actors i actrius nostres, valencians, que parlen i actuen en la nostra llengua, d’una solvència i categoria professional indiscutible, els qual transmeten de forma directa el missatge intrínsec de la paraula democràcia. Una obra aquesta, que intercala l’acció teatral amb la projecció intermitent d’entrevistes realitzades a persones nascudes en cadascú dels anys de les distintes eleccions generals de la nostra democràcia. No és un espectacle de denúncia política, és un muntatge despertador de consciències, una crida a la responsabilitat i a la rebel·lió ciutadana tan necessària a l’actualitat. DEMOCRÀCIA naix per parlar del que realment importa, per parlar de la gent, per a demostrar que les històries que es representen (l’alzheimer, l’educació cívica i democràtica, les assignatures personals pendents, els desnonaments, la negació sexual, la corrupció, etc.) són històries que ens han passat a nosaltres i a la gent del nostre entorn.

El debat amb els companys i companyes que anàrem a veure l’obra, es va centrar en una frase clau: els ciutadans i ciutadanes som responsables de la política que tenim i de la política que patim. I efectivament, hi ha cada vegada més veus que no volen formar part d’aquesta democràcia i que denuncien que els polítics s’han allunyat del poble. La gent crida a les manifestacions: “Li diuen democràcia i no ho és”. L’escepticisme està omplint les nostres cases i els nostres carrers. Cal fer alguna cosa i valorar si aquesta és la democràcia que volem pel futur dels nostres fills i filles.

Democràcia no és anar a votar cada quatre anys i oblidar-se. La democràcia es fa dia a dia i si no ens agrada hem de canviar-la. La política com a vehicle democràtic ens pertany a totes i a tots i per tant hem de participar d’ella. L’educació democràtica és el basament del benestar social d’un poble. Una educació democràtica que ha d’estar farcida d’informació i de participació.

Personalment, ara que tant es parla de primàries, de transparència i de regeneració, és hora de canviar moltes de les estructures negatives d’una forma de fer política antidemocràtica i de retirar les persones que representen aquesta forma de fer política. Molts d’aquest personatges es diuen demòcrates però no ho són. Però, ja veurem si aquesta història es pot representar algun dia. Que no tarde molt. De moment salut i endavant! I no us podeu perdre l’espectacle DEMOCRÀCIA, real com la vida mateixa.

Comparteix

Icona de pantalla completa