Ningú dubta a hores d’ara que qualsevol contingut humà no tinga connotacions polítiques. El franquisme, per descomptat, infligí a les falles la seua flameta política, la pròpia d’un règim de dictadura militar revengista i, a més a més, envellint any rere any. Com que la majoria dels mitjans de comunicació pertanyen més o menys als hereus de l’antic totalitarisme i continuem amb alguns hàbits fallers de l’època dictatorial, la festa fallera pateix encara l’ètica i l’estètica que generaren els seguidors de Franco. Per exemple, l’ofrena de flors està molt bé, però, ¿dedicada a la Mare de Déu i/o a Antonio Cañizares? Vivim en un Estat laic! Per fortuna, el foc, el gran espectacle de més de 700 falles ocupant València i el gust tan nostre per la sàtira -¿i la premsa satírica?-, mantenen el sentit de la festa.
