A banda de tot el que es puga dir al respecte a favor i en contra, perquè arguments n’hi ha de sobra per a les dues opinions, el que no acabe d’entendre és com el Partit Popular pot haver fet una errada política tan enorme en tancar Canal Nou. Ja sé que en podríem contar un munt, o varis munts, però esta és, al menys per a mi, la més desconcertant de totes.
Des de que s’inventaren els mitjans de comunicació de masses, des del tam-tam al Wi fi, els polítics i el poder en general els han utilitzat a dojo, han estat un element eficacíssim per traslladar a la gent els missatges de qui té eixe poder, de qui el vol abastar o simplement criticar, analitzar o opinar sobre ell. Mitjançant ells s’ha informat, manipulat la realitat en tots els sentits possibles, proclamat victòries i propiciat i estimulat guerres, i la política no seria el que és sense un micròfon o una càmera reproductora d’imatges al seu abast.
Per això, no és comprensible que un partit polític i, a més a més, tan necessitat com este de tindre a la seua clientela alerta, en calent, haja desendollat l’aparell més eficaç que tenia per justificar les seues maldats davant el poble. Ja sabem que a la dreta no li manquen mitjans per fer-li creure a la gent o a determinada gent, que els burros volen; la tergiversació de la realitat que fan és tan enorme i continuada com la seua poca (gens) vergonya, però no per això és menyspreable qualsevol estri que servisca per a la tasca propagandística, d’ací la meua sorpresa.
Marshall McLuhan al seu llibre La galàxia Gutenberg escribia: “És cert que els descobriments electromagnètics han ressuscitat el ‘camp simultani’ en tots els assumptes humans de mode que la familia humana viu hui en les condicions d’aldea global . Vivim a un petit espai únic on encara sonen els tambors de la tribu”.
És en eixe context d’aldea global, on tots ho sabem tot de tots i quasi de forma immediata i fins i tot en directe, on es fa incomprensible el tancament d’una via de comunicació tan valuosa pel poder actual. Han callat els tambors de la tribu, els tambors que tocaven “ells” i ara tindran grans problemes de comunicació. L’han errat de totes totes i com es sol dir: s’han pegat un tir al peu.
El PP diu que tota l’oposició ha criticat RTVV i és cert, però no ha criticat la seua existència, ha criticat, i amb raó, la seua manipulació partidista, el balafiament de milions d’euros en actes fraudulents, la censura existent al si de l’ens, la baixa qualitat dels programes que ratllaven el pedestre més vulgar, l’endollisme i la mentida intencionada. Això era el que es criticava, no l’existència del canal com ara volen fer creure per llevar-se de damunt la greu responsabilitat que han assumit.
Ara hauran de pagar nòmines a treballadors sense feina mentre que un jutge solucione l’ERO o qualsevol altra fórmula acceptada al codi laboral, la qual cosa significa que el poble valencià seguirà pagant un servei que, millor o pitjor, ara ja no té. Meravellosa solució! És insuportable la gestió institucional del PP. No hi ha cap govern occidental al nostre voltant que haja estat capaç en vint anys de fer tant de mal econòmic i social al seu poble ni hi ha cap poble que, malgrat això, haja estat votant-lo tan majoritàriament elecció rere elecció. Crec que ja va sent hora que el poble valencià adopte una actitut introspectiva, s’autoanalitze i pense si el problema són els altres o el problema està dins d’ell.
