Pense que això és una bona notícia perquè dir res és dir normalitat absoluta. Com era d’esperar, més als mitjans de comunicació que no als carrers, s’han fet titulars alarmistes i exagerats sobre succesos que han estant ocorreguent cada any a les festes populars dels pobles des de sempre però ara amb un èmfasi descaradament provocador, com si el que agafe un bou o una vaca a algú fóra una novetat producte de l’actual irracionalisme existent i que mai abans no haguera ocorregut, que a algun poble els representants d’este o aquell partit vagen o no a la processó, que si l’ajuntament este o aquell subvenciona o no esta o aquella activitat… Quan no ha passat açò als nostres pobles cada any? Només al franquisme tot ocorria amb monotonia còsmica però la novetat d’enguany facilitava el foment d’este tipus d’especulacions i alguns no s’han pogut resistir amb intencionalitats molt diverses, però caure a eixe parany és d’autèntics babaus.
Dintre d’esta normalitat, el que a mi m’agradaria destacar com a cosa molt important ha estat la introducció, de segur inconscientment, del concepte laic de les festes fins i tot a les religioses. Potser algú es pregunte, com pot ser laica una manifestació religiosa? No és laic l’acte però sí l’actitud davant ell i cada cop es nota més al nostres pobles. A mi, des de molt petit, em sorprenia com les mateixes persones que semblaven compungides a missa o a la processó eren les primeres que, en acabar-la, corrien per agafar la cadira a les primeres files de l’espectacle a la plaça per estar més a prop de les “vedetes” que hi actuaven lleugeres de roba. Esta mena de laïcisme religiós també ha facilitat la normalització en els comportaments generals i que estes actituds ridícules pràcticament hagen desaparegut als nostres pobles i amb este exemple he intentat explicar a què em referisc.
El laïcisme no és, com algunes persones pensen, una actitud “anti”, és la no exaltació d’una ideologia o tradició religiosa fins al punt d’obligar a tothom a suportar-la. Les misses, les processons i altres actes similars ja formen part dels programes de festes dels pobles com un més i això està bé perquè ja no és per antonomàsia l’important de les festes, com abans, sinó com deia, un acte més, així a poc a poc, tot es normalitza.
Les festes populars, vistes ja en conjunt, són una manifestació heterogènia d’activitats on tothom que hi participa ho fa, pense jo, sense preocupar-se massa de cap significat transcendent i amb la mateixa normalitat es fa un sopar amb els amics o la família, s’aguaita al balcó per a vore passar els bous o vaques que a vore una processó, o fins i tot es participa a ambdues sense donar-li cap significat especial ni a l’una ni a l’altra. Sols aquells que sempre han de treure punta a qualsevol cosa intenten magnificar el que per a la majoria és normal i fan dels actes festius tradicionals un drama com si de sobte la gent haguera embogit i es dedicara a fer barbaritats que mai abans havia fet, però fins i tot això també entra ja dins de la normalitat i forma part del previsible.
Està bé, per exemple, que es debatisca sobre els bous al carrer tot i sabent que és com parlar de la Trinitat sobre la qual fa dos mil anys que es parla i encara estem com al principi, i el que et rondaré morena! Està bé que entren nous debats sobre si l’himne de l’Estat espanyol ha de sonar als actes religiosos o no perquè eixe debat acabarà, segur, amb una situació franquista anormal des de ja fa molts anys. Està bé que es parle sobre si els regidors i regidores han de presidir o no actes religiosos… i si les institucions públiques han de subvencionar açò o allò perquè d’eixos debats eixiran comportaments distints als actuals.
Però més enllà d’allò que és general pense que sempre serà difícil fer una norma comuna a tots els pobles perquè estos no tots són iguals ni tenen la mateixa idiosincràsia, i és normal que així siga, per tant, és un absurd voler posar el mateix vestit a tots i pretindre que a tots els sente bé. Mon pare deia que a cada casa saben on es penja el cresol, per tant, el més sensat és deixar temps al temps i que les coses vagen resituant-se conforme els desitjos de les noves generacions que a cada poble aniran adoptant any rere any. És difícil? Crec que no.
Imposar, prohibir, limitar o fins i tot perseguir el que un poble majoritàriament opina que és normal, més enllà de les intencions amb què es faça, és una fórmula que sols obté efectes contraris, que genera debats gratuïts i que provoca tensions on no les hi ha. Els costums dels pobles no es poden doblar com el ferro: en calent i a colps, cal deixar que el temps faça el que ha de fer i la fruita caurà de l’arbre sola.
Però hi ha qui li agrada encendre metxes i allunyar-se del lloc per a vore com esclata allò. Solen ser persones que donen més valor al que opina una minoria presumptament il·luminada que al que una majoria troba com a normal. I no seré jo qui diga que fins i tot poden trindre raó, però inclús en este cas, esta s’esvairia si provocara enfrontaments que a la llarga o a la curta poden repercutir en altres activitats de la vida social quotidiana de cada poble.
Crec que per a ser el primer any en què nous regidors i regidores amb ideologies més plurals que no les que hi havia fins fa uns mesos han organitzat les festes als nostres pobles, les coses han eixit més bé del que la dreta volia i tot ha transcorregut amb total normalitat, per la qual cosa tots ens hem de felicitar i preparar les del pròxim any on s’haurà de seguir introduint, sense estridències, canvis lògics que tothom té al cap i així, en passar uns anys, seran també normals i sense cap problema podrem seguir desitjant-nos tots ¡Bones festes!
