Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
El Teatre romà de Sagunt (el Camp de Morvedre) és una de les joies més importants de la cultura romana a la península Ibèrica. Està situat al vessant nord de la muntanya del Castell, seguint el model grec, que aprofitava el pendent d’una elevació.
Construït als peus de l’antic fòrum romà, forma part de la planificació urbana de Saguntum en temps de l’emperador August. L’orientació nord-est, cap a la vall del Palància, permet que evite els vents calorosos de ponent i de migjorn, i que aprofite els més frescs de tramuntana i llevant. Consta de dues parts diferenciades: la càvea o graderia, composta per tres ordes de grades, de forma semicircular, i l’escena que s’eleva fins a l’alçària del pòrtic superior de la graderia.
Si bé la planificació és de l’època d’August, la finalització correspon al regnat de Tiberi (14-37). Altres estudis de les restes arqueològiques permeten establir una primera fase de construcció al voltant de l’any 50, i una segona a mitjan segle III, fase durant la qual l’edifici hauria estat remodelat.
Al segle X la crònica del moro Rasis identifica el teatre amb «un palau de gran bellesa». Aquesta comparació deixaria suposar que l’escena del teatre estava formada de grans columnates decorades profusament. Des d’aleshores, nombrosos viatgers i historiadors han mencionat el teatre en els seus escrits, però la primera representació gràfica que tenim és la de Van der Wyngaerde, el 1563.
Es tracta d’una vista panoràmica de Morvedre en què podem distingir, sota les muralles del castell, el teatre romà. En aquest dibuix ja no es veu l’escena, un fet que, afegit a les anàlisis estratigràfiques, fa pensar que es va afonar durant la primera meitat del XVI, probablement pels combats de les Germanies. Caldrà esperar el segle XVIII per trobar els primers plànols del monument, així com els primers estudis de l’estructura.
A començaments del XIX, durant les guerres napoleòniques, el teatre va patir una gran destrucció. Les pedres van servir per al reforç del castell, i el 1811, durant l’atac del mariscal Suchet, la part més elevada va ser destruïda perquè dificultava les tasques defensives de la fortalesa.
El 1896 fou declarat monument nacional, inaugurant la llista dels monuments protegits de l’estat espanyol. Al llarg del segle XX es van dur a terme diferents restauracions parcials. Però va ser a partir de mitjans del segle XX quan va començar la consolidació del teatre. Durant la dècada del 1980 es va plantejar una restauració integral de l’edifici, per tal de dotar-lo de la funcionalitat que havia perdut. La restauració es va encarregar al projecte dels arquitectes Giorgio Grassi i Manuel Portaceli, i va provocar una violenta polèmica durant els anys següents. Aquest projecte va rehabilitar integralment l’edifici i va donar la imatge d’unitat de la graderia i cos escènic. També va possibilitar l’ús teatral per mitjà de la posada en pràctica de diverses manifestacions artístiques i culturals, representacions teatrals, festivals de música i dansa, etc.
Els dos aspectes més polèmics foren, d’una banda, el recobriment de la graderia amb marbre blanc, i d’altra, la construcció de l’immens mur del fons de l’escena, utilitzant materials que trenquen amb l’harmonia de la resta de l’edifici. La premsa resumia el debat així: «La ciutat disposa ara d’un espai funcional per a concerts, representacions, etc. però, a canvi, ha perdut l’emoció simbòlica de les ruïnes. En menys de dos anys han transformat un teatre del segle I, en un establiment lluent del segle XXI».
El 1990 es posa un recurs contra aquesta intervenció, i 3 anys més tard, el Tribunal Superior de Justícia ordena paralitzar les obres de restauració, que va declarar il·legals. El contenciós va continuar i es va perllongar fins al 2008, quan el Tribunal Suprem va ordenar revertir els treballs, és a dir, la demolició del mur de l’escena i la retirada del marbre de la graderia.
Finalment, el 2009 els tribunals van declarar la impossibilitat legal i material de revertir les obres de restauració.
Des de fa quasi quatre dècades, acull el Festival Sagunt a Escena que s’ha convertit en un referent en el panorama cultural del País Valencià, presentant cada estiu una variada programació amb grans propostes artístiques.
