El Palau d’Abu-Zayd, a Argeleta (l’Alt Millars), també rep el nom de Torres del palau del Marquès d’Argeleta.
L’escriptor grec Estrabó (63 aC – 21 dC) i el geògraf romà Avié a la seua Ora Marina parlen ja de la població. El 1262 apareix documentat com a Arjalidah. En temps de la conquesta cristiana era una torre que va pertànyer a Ferran Pérez, fill de l’antic governador de València, Abu-Zayd, qui després de caure es va retirar a Argeleta, es va convertir al cristianisme i, a poc a poc, va cedir terres i privilegis a la noblesa cristiana. El 1491, el poble, que continuava habitat pels musulmans, va passar a propietat de la corona fins que va ser adquirit per la família Arenós. L’expulsió dels moriscs, el 1609, va deixar el lloc pràcticament desert fins al 23 de febrer del 1611, en què el nou senyor, Pere Escribà Sabata, baró d’Argeleta, va donar carta pobla a 24 famílies.
La construcció, d’origen medieval, està ubicada al bell mig de la vila, sobre una cornisa de roca, en vista del riu Vilamalefa. Només en resten dues torres, una rectangular i una altra circular. La primera, reformada el 1881, té quatre alçades i està rematada amb merlets sobre cornises. És de maçoneria, amb els cantons reforçats amb carreus.
La segona, de més altura que l’anterior, és de maçoneria i té un accés a la primera planta per una porta de carreu amb arc de mig punt, on hi ha una inscripció àrab sobre la pedra. Les finestres són rectangulars, amb espitlleres, i està coronada amb merlets. Es comunicava amb el palau per un pont llevadís a l’altura del primer pis. En l’actualitat, és museu etnològic.
El palau va ser enderrocat el 1942, i la fusta es va emprar a l’església de Sant Pere del Grau de Castelló de la Plana. Ara, l’espai està ocupat per un jardí. Les torres es van restaurar l’any 1986. A finals de la dècada dels 90, hi va tindre lloc una altra actuació per consolidar i adequar el conjunt arquitectònic.
