El pòdcast “Intel·ligència Financera” de Diari La Veu del País Valencià ha dedicat l’últim episodi a radiografiar l’estat de les ajudes públiques a l’emprenedoria, l’autònom i la cooperació al País Valencià. El formador financer Jordi Vizcaino denuncia que enguany les línies clàssiques de suport a l’alta d’autònoms i a la creació de cooperatives “han arribat amb una finestra mínima i en ple període de vacances” i, a més, amb “requisits afegits que dificulten l’accés” de les iniciatives reals.
Segons explica, la publicació al Diari Oficial va ser el 22 d’agost i el termini va tancar el 12 de setembre: “És per dir-vos, home, només falta que ho feu a la nit i que no se n’assabente ningú”, lamenta. El formador financer subratlla que setembre “és un mes clau de reposicionament” i que molts despatxos i projectes tornen de l’aturada estival: “Doneu molt poc de temps i, damunt, en un període en què l’assessor pot estar de vacances”.
Les ajudes a les cooperatives
Al marge dels terminis, critica l’enduriment de condicions per accedir a la subvenció de cooperatives: “Ara han posat un requisit més, que és que com a mínim estigues tres mesos a l’atur. Si vull cobrar l’ajuda, he d’estar tres mesos morint de fam”. A parer seu, l’objectiu hauria de ser “incentivar que els equips que tanquen una empresa es reorganitzen en cooperativa sense traves innecessàries”.
La fi d’activitat
Vizcaino també compara l’esforç històric en fomentar l’autoocupació: “Als anys 80 ja es donaven 500.000 pessetes a fons perdut pels autònoms que iniciaven activitat; ara són 3.000 euros i no s’ha actualitzat el criteri”. Sobre l’evolució dels filtres, recorda etapes en què es demanava “activitat innovadora” o que el servei no existira al municipi, la qual cosa “acabava fent que només complira el nebot del polític”.
Alguna cosa positiva
En canvi, aplaudeix la línia de 3.000 euros per l’impacte de la dana del 29 d’octubre del 2024, especialment perquè l’Administració “renova” ara l’ajuda sense que l’interessat haja de fer tràmits addicionals: “És la primera vegada que sent una mesura així: tens l’expedient, ho tornes a concedir i només has d’entrar si vols renunciar. Xapó”. Vizcaino matisa, tanmateix, que haguera estat “més just” intensificar l’import als municipis més afectats —com Algemesí (la Ribera Alta)— enfront d’altres amb afectació indirecta —com Castelló (la Ribera Alta)—: “Si a una perruqueria d’Algemesí li ha entrat aigua i ho ha arrasat, millor donar-li 6.000 que no 3.000 a cada lloc per igual”.
Les ajudes al valencià
L’episodi també aborda la situació del valencià en les polítiques de suport a mitjans i empreses. Vizcaino considera que, enguany, “no estan damunt de la taula” les ajudes específiques per a projectes en valencià, i assenyala que Diari La Veu ha basat el seu renaixement en l’agermanament amb la comunitat lectora: “Més del 50% dels nostres ingressos és l’agermanament; no depenem de subvencions, però si arriben, benvingudes siguen”. Avisa, això sí, que altres mitjans que si depenien de la línia pública “podrien tindre dificultats” enguany.
Com a balanç, Vizcaino resumeix la foto amb un “tres de calç i una d’arena”: “No s’han tret amb normalitat les ajudes a autònoms i cooperatives; s’han endurit requisits; però la línia per la dana i la seua renovació automàtica està ben pensada”. I conclou amb una crida a la coherència administrativa: “Si voleu que l’economia local respire, no podeu convertir cada convocatòria en una carrera d’obstacles amb meta al 12 de setembre”.
