Fran Tudela, l’influencer conegut amb el nom de Cabrafotuda, ha visitat Alaquàs (l’Horta Sud) per a parlar amb Carmen, membre de la penya La Corbella, als anys 70 va demanar participar en el concurs de paelles de les festes locals, però la junta central de penyes no ho va permetre «perquè érem dones». Llavors les amigues van fer una crítica pública durant la cavalcada amb una gran pancarta en què ho denunciaven. L’any següent van aconseguir participar-hi en nom de l’Ateneu i «els graciosos de torn» es va tirar coets per terra per a espantar-les i també llimonada dins de la paella. Hui en dia, assenyala Carmen, la situació ha canviat «moltíssim». Tot i això, organitzen el dia de les dones esmorzadores i a penes hi acudeixen homes. El vídeo és l’últim lliurament d’una sèrie realitzada en col·laboració amb Diari La Veu dedicada a diferents pobles i ciutats del País Valencià.
En l’últim, Cabrafotuda celebrava l’aprovació per part del Consell a finals d’octubre del canvi de denominació de Montcada (l’Horta Nord), que fins llavors només tenia oficialment el topònim en castellà, «Moncada». «És una victòria per a la llengua, encara que alguns moniatos no ho vulguen vore», afirma Cabrafotuda. Ara, el municipi es denomina amb les dues variants, «Moncada / Montcada», després que l’Ajuntament, governat per PSPV i Compromís, acordara el canvi de nom per majoria absoluta el setembre del 2023. Aquest canvi ha sigut validat també per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Montcada era una de les quasi vint localitats valencianoparlants que mantenien la toponímia exclusivament en castellà.
Històries com les de Carmen s’haurien de conèixer més.
— cabrafotuda (@cabrafotuda) December 23, 2024
Ella i les seues amigues van lluitar als anys 70 perquè les dones d’Alaquàs pugueren introduir-se en els esmorzars i dinars populars del poble.
Una inspiració esmorzar i gravar en ella pa inmortalitzar eixa fita històrica. pic.twitter.com/f7l6BxCYhT
En l’anterior, l’influencer va visitar Ibi (l’Alcoià) per a explicar les Festes d’Hivern: un compendi de festivitats tradicionals acompanyades de música folklòrica, danses, sàtira i màgia, entre les quals destaca la del dia dels Innocents: els Enfarinats. «Un destarifo!», diu Cabrafotuda.Cada desembre, la il·lusió que roman latent durant tot l’any esclata amb l’arribada d’aquestes festes que tenen diversos protagonistes paral·lels: d’una banda, la Dansà dels Fadrins (el grup dels més joves) i la Dansà dels Casats (com bé indica el nom, els «no tan fadrins»), dos grups de balladors i balladores que, formats cada any per persones distintes, encapçalen els actes principals, com ara l’Albateig (o Bateig) de Santa Llúcia a l’ermita homònima, la Pesadeta del Torró el dia de Santa Llúcia, el Ball del Virrei al Poliesportiu o els dies dels Fadrins i dels Casats.
