No podré entendre en la vida que una persona mate una altra, és una cosa inconcebible per a mi, considere que mai pot haver-hi motius per a dur a terme una atrocitat semblant. Però quan la motivació, damunt, és la condició sexual de la persona assassinada, precisament perquè no segueix el patró heterosexual majoritari, m’estremisc sobre manera. Em va passar amb la mort de Sònia Rescalvo Zafro al parc de la Ciutadella de Barcelona l’any 1991, de Samuel Luiz a la Corunya el 3 de juliol del 2021 i ara, encara que fora de les nostres fronteres i a milers de quilòmetres de distància, de qui estava considerat el primer imam obertament gai del món.
El passat 15 de febrer, després d’oficiar un casament lèsbic a Port Elizabeth, a la ciutat sud-africana de Bethelsdorp un encaputxat va baixar d’un cotxe i, pistola en mà, es va acostar al vehicle en què viatjava Mushin Hendricks i el va cosir a trets. Era el líder d’una mesquita de Ciutat del Cap que havia crescut en un entorn musulmà molt ortodox i conservador. El seu iaio havia sigut també clergue islàmic i en el res deia que els homosexuals anaven a l’infern. Ell no entenia com el seu avi podia parlar d’un déu molt compassiu que, al mateix temps, el condemnava per una cosa que ell no havia elegit. Per aquesta raó, la lluita entre la seua identitat sexual i la seua religiositat mahometana va ser molt difícil. L’any 1996 va declarar públicament la seua homosexualitat, de manera que es va convertir en un referent per a la comunitat sarraïna LGTBI+ tant al seu país com a la resta del món.
Mushin, de 57 anys, advocava per una forma d’interpretar l’Alcorà que fora inclusiva i benevolent, però era conscient que el treball que estava fent era perillós. Durant quasi trenta anys va córrer eixe risc, i aquells que el coneixien asseguren que ho feia perquè estava convençut que els beneficis superaven totes les pors. El seu exemple havia donat molta esperança als musulmans no normatius i desitjava continuar fent l’encomiable tasca que desplegava des del mínbar, però un eixelebrat impel·lit per un fanatisme exacerbat incomprensible en ple segle XXI el va afusellar cruelment. Supose que, per a l’homicida, que Hendricks defenguera els principis queer en els temples era un sacrilegi. Recordem que aquesta teoria, iniciada en la dècada dels noranta, es basa en l’afirmació que el gènere, la identitat i l’orientació sexuals de les persones són el resultat d’una construcció social i que, per tant, no existeixen ni rols sexuals ni estereotips de gènere essencials o biològicament inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de viure la sexualitat. Una cosa indubtablement inaudita per a l’obcecat criminal extremista que va acabar amb sa vida.
L’activista Shoki Wafula Silas recorda que Hendricks era algú que ensenyava els altres a desenvolupar-se personalment i espiritual. Ecclesia de Lange, directora d’Inclusive and Affirming Ministries (una església metodista de la zona), sosté que el guia espiritual sempre va estar al costat dels jóvens homosexuals marginats islàmics. Va fundar l’organització The Inner Circle, que va ser el germen de la que després va ser la mesquita de Masjidul Ghurbaah, on els donava refugi, els formava, els educava i, en definitiva, els encoratjava perquè visqueren la vida de la manera més autèntica possible. Va donar suport a moltíssima gent, a la qual va ajudar a reconciliar-se amb la seua fe. El seu testimoni mostra la capacitat sanadora de la solidaritat entre diferents comunitats.
Contràriament a l’islam hegemònic, Mushin Hendricks considerava que no hi ha res en l’Alcorà que punisca l’homosexualitat. Ell interpretava la història de Sòdoma i Gomorra, tradicionalment utilitzada per a castigar el comportament homosexual, com una condemna de la violació i no de l’homosexualisme. Per contradir les ensenyances islàmiques, el Consell Judicial Musulmà sunnita del país va jutjar-lo el 2007, i després va emetre una fàtua contra els gais. En aquest sentit, convé recordar que Sud-àfrica fou la primera nació que va incloure en la Constitució la prohibició de la discriminació per orientació sexual, i també l’any 2006 es va convertir en el primer país africà que va legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Estic segur que la lluita d’aquest revolucionari pels drets del col·lectiu al qual pertanyia va tindre molt a veure amb els èxits socials i legislatius aconseguits al sud del tercer continent més gran del planeta.
Però la influència d’aquest home no es va circumscriure només a la República de Sud-àfrica. L’any 2019 va viatjar a Kenya per tal de defendre els drets del col·lectiu homosexual. El 2022 va organitzar cursos de formació multireligiosa per a la Global Interfaith Network. Hendricks va aparéixer en la pel·lícula A jihad for love (2007), i la seua inspiradora història personal està recollida en el documental alemany The radical (2022). Òbviament, les associacions de la zona asseguren que el seu va ser un crim d’odi. Organitzacions LGTBI+ de tot el món han condemnat aquest brutal i monstruós assassinat, i la directora executiva de l’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersexuals (ILGA) ha reclamat a les autoritats que investiguen a fons aquest tràgic succés.
Recentment, en la Conferència Mundial de l’ILGA, l’erudit havia manifestat que és important que la religió deixe de ser vista com una enemiga. Estava convençut que és possible ser queer i musulmà, malgrat que la representació de la doctrina transmesa in saecula saeculorum no incloga les persones homosexuals. Ningú té el monopoli de la fe, i és important revisar les interpretacions de la Sagrada Escriptura alcorànica perquè incloguen els musulmans queer que volen continuar sent fidels a la seua religió. Ell promovia un islam integrador i, malgrat les amenaces, mai hi deixà d’alçar la veu. «Déu no comet errors», solia dir sota la convicció ferma que l’espiritualitat i l’orientació sexual no són incompatibles.
Sens dubte, la valentia de Mushin Hendricks mereix tot el nostre respecte. La seua mort injusta fruit d’una intransigència inhumana ens recorda el perill a què han de fer front aquells activistes que desafien les normes establides en la defensa dels drets humans. El seu llegat sempre seguirà viu perquè la seua lluita ha deixat una empremta inesborrable en la història de l’islam inclusiu. Hui plorem tots la pèrdua d’aquest agosarat home, però hem de seguir els seus passos i dur endavant la seua missió: construir un món millor en què totes les persones, independentment de a qui amen, puguen viure la vida i l’espiritualitat en llibertat i sense por. Que la memòria d’aquest intrèpid, infatigable i perseverant somiador que va demostrar que amor i fe poden coexistir no siga mai eliminada dels annals d’una comunitat LGTBI+ cansada d’esforçar-se per erradicar la gran quantitat de prejudicis de tota mena que encara hui en dia, inexplicablement, hi ha al voltant de la nostra connatural, biològica, innata i gens anòmala sexualitat. Descanse en pau.
