L’Institut Interuniversitari (UV, UPV) de Recerca per al Reconeixement Molecular i el Desenvolupament Tecnològic (IDM), amb la participació del Grup de Recerca ScienceFlows i en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, ha desenvolupat el projecte VSAFE, una aposta per la conscienciació social i la detecció ràpida per a previndre la submissió química.
Aquesta pràctica consisteix a administrar substàncies amb efectes psicoactius a una persona sense el seu consentiment o coneixement amb l’objectiu d’alterar-ne l’estat de consciència o el comportament, o anul·lar-ne la voluntat. S’utilitza per a cometre delictes contra la llibertat sexual i les víctimes són, majoritàriament, dones joves.
El projecte VSAFE té dos objectius principals: previndre situacions de risc i donar a conèixer com cal actuar davant la sospita d’haver sigut víctima de submissió química.
En aquest sentit, Ana Serra, investigadora de la UV a l’IDM, ha remarcat que la prevenció del risc d’agressió per submissió química (SQ) s’enfronta amb dues barreres fonamentals. D’una banda, resulta difícil detectar aquestes substàncies en l’organisme perquè es metabolitzen ràpidament, ja que se n’han descrit més de trenta, entre les quals el GHB (gamma-hidroxibutirat), la més freqüent.
Detecció ràpida
El temps que tarda la víctima o les persones de l’entorn a adonar-se de la situació és determinant per a acudir immediatament a un centre de salut, on es puguen fer les anàlisis pertinents. Aquesta necessitat d’actuar amb rapidesa connecta amb la segona barrera que ha destacat Serra, la dificultat per a reconèixer els símptomes i demanar ajuda.
La investigadora ha subratllat que sovint ni la víctima ni l’entorn n’identifiquen els símptomes, perquè poden confondre’s, per exemple, amb una intoxicació per alcohol. En aquests casos, la persona afectada es desperta sense memòria o amb records borrosos, sense entendre què ha passat. Això pot retardar la petició d’ajuda fins que la substància ja no es pot detectar en sang ni en orina. En altres ocasions, la víctima ni tan sols arriba a demanar ajuda pel sentiment de culpabilitat o per la por que no la creguen.
Amb la informació i els recursos disponibles fins ara, el projecte VSAFE proposa dues mesures preventives: estendre la conscienciació i el coneixement del problema al conjunt de la societat, perquè es puga reconèixer l’agressió i actuar en conseqüència, i facilitar que qualsevol persona tinga accés a kits de detecció ràpida.
Pel que fa a la conscienciació, VSAFE ha organitzat a la UV uns tallers de prevenció de la submissió química adreçats a l’estudiantat. La programació consta de quatre sessions repartides entre els tres campus de la ciutat: Burjassot-Paterna, Tarongers i Blasco Ibáñez.
“El culpable és l’agressor”
Serra també ha remarcat la necessitat que les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat disposen d’eines de detecció ràpida, ja que “poden comprovar la ingesta de la droga mitjançant la saliva, així com en els centres sanitaris, on el consum es pot veure en l’orina de la víctima”.
D’altra banda, Pablo Gaviña, catedràtic de Química Orgànica de la UV, ha explicat que “tots aquests kits estan desenvolupant-se en el marc del Projecte VSAFE com a eines complementàries a les tècniques ja existents. La finalitat és donar una resposta immediata que permeta activar ràpidament els protocols de protecció a les víctimes“.
Així mateix, Serra ha recalcat la importància de la conscienciació: “La implementació de mesures preventives és complexa perquè les dades relacionades amb la incidència de la SQ són escasses a causa de les circumstàncies en què es produeix l’agressió. Les víctimes se senten culpables o tenen por de ser assenyalades, per la qual cosa ni presenten denúncia ni busquen l’ajuda professional que requereixen”. “En els tallers remarquem molt que el culpable és sempre l’agressor i no importa si una persona ha begut o consumit drogues voluntàriament”, ha conclòs Serra.
