La plaça de la Mare de Déu de València ha vist de nou com milers de persones han mostrat la solidaritat amb els familiars i víctimes de l’accident del Metro de València, una concentració que, des de fa set anys, ve celebrant-se a aquest lloc davant l’oblit de la Generalitat Valenciana, del PP i de la justícia.
Aquesta concentració també ha servit per donar suport a la plataforma d’aturats. Els manifestants han portat aliments que s’han repartit a la gent més necessitada, un gest emotiu i solidari.
Aquesta vegada s’han repartit cartolines als assistents i la presidenta de l’entitat, Beatriz Garrote, ha instat als presents a girar-se durant els cinc minuts de silenci cap al Palau de la Generalitat amb els papers en alt perquè aqueixa “és la manera que ens veja, de dir-los que estem ací”.
En el manifest llegit, l’AVM3J lamenta que “mentre veiem com avança la instrucció de l’accident de Santiago, imputant a l’òrgan responsable de la seguretat en l’empresa gestora, contemplem atònits com ací a València, la jutgessa no veu responsabilitat en aqueixos mateixos càrrecs responsables de garantir la seguretat en el transport públic”.
També va estar present el recent Premis Onda que va rebre Jordi Èvole pel reportatge de “Salvados” sobre l’accident del metro.
Segons l’escrit la jutgessa Nieves Molina no veu rellevant penalment, el fet que en diverses ocasions, tècnics de MetroValència van sol·licitar expressament que s’instal·laren balises que hagueren pogut evitar l’accident.
Concretament, al setembre de 2005 es va debatre àmpliament sobre la instal·lació de balises, proposant substituir l’actual sistema FAP, per un altre més modern ja instal·lat en la resta de línies.
5 minuts de silenci
També s’alertà de la pressió als maquinistes per a complir els horaris. Es reiterà “no una, sinó en múltiples ocasions, la imperiosa necessitat d’instal·lar balises que controlaren la velocitat, no és prou un senyal en la paret. I la mateixa empresa es va comprometre a instal·lar balises en les corbes. PERÒ NO HO VA FER !!!”
“La direcció de MetroValència coneixia el risc que açò suposava per a treballadors i usuaris, i que la implantació de balises anul·lava aquest risc.
RISC QUE VOLUNTÀRIAMENT VA VOLER ASSUMIR.
Directius de MetroValència, coneixedors de d’altíssim risc que corrien els maquinistes i els usuaris de la Línia 1, no van utilitzar els elements mecànics que s’havien compromès a instal·lar, I HAN DE SER IMPUTATS PER AÇÒ.
Aquesta omissió voluntària estableix un nexe de causa amb la mort de 43 persones i les lesions d’altres 47, ja que d’haver actuat els responsables de MetroValència conforme a la norma elemental de prudència, recollida en la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, complint la normativa laboral, si s’hagueren instal·lat les balises quan van tenir coneixement de la seua necessitat, L’ACCIDENT NO S’HAGUERA PRODUÏT.
Si MetroValència compleix el que promet i instal·la la balisa, el tren es frena i no es produeix l’accident.
Si MetroValència no instal·la la balisa per a controlar la velocitat, ja sabem el que passa. Que moren 43 persones i altres 47 resulten ferides.
La relació entre el no compliment d’acords i l’accident és clara, encara que Nieves Molina no ho vulga veure.
El 3 de desembre nova convocatòria de l’AVM3J.
