El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, ha aprofitat la reunió amb el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, per traslladar-li un ampli llistat de reivindicacions que van molt més enllà de la reconstrucció després de la dana o de la reforma del sistema de finançament. Entre les 100 accions per avançar junts que recull el document oficial lliurat a la Moncloa, destaquen diverses propostes de marcat caràcter simbòlic, identitari i cultural que criden especialment l’atenció pel seu contingut i pel moment polític en què es formulen.
Dins d’aquestes propostes destaca una sobre bous. Pérez Llorca reclama la recuperació del Premi Nacional de Tauromàquia, suprimit pel Ministeri de Cultura. Argumenta que la tauromàquia continua reconeguda com a patrimoni cultural per la legislació vigent i que, per tant, hauria de mantindre el seu reconeixement institucional.
El Premi Nacional de Tauromàquia estava dotat amb 30.000 € que pagava directament l’Estat espanyol a través del Ministeri de Cultura. Aquest import formava part dels pressupostos generals com a reconeixement econòmic al guardonat, i representava una part significativa de la partida dels 65.000 € que l’Estat destinava a la tauromàquia en conjunt abans de la seua supressió l’any 2024. Aquesta xifra no inclou altres subvencions públiques relacionades amb el sector taurí (que poden ascendir a milions d’euros anuals entre ajuntaments i autonomies), però el premi en si tenia un cost directe per a l’erari públic de 30.000 € cada any que es concedia.
El secessionisme lingüístic i la possibilitat d’excloure el valencià de la selectivitat
Una altra és la relacionada amb l’educació: la Generalitat demana una prova d’accés a la universitat comuna a tot l’Estat i, en el cas dels territoris amb llengua pròpia, “la lliure elecció entre llengua castellana o llengua cooficial” en els exàmens. Amb la qual cosa l’aplicació d’aquesta petició podria derivar que l’alumnat durant tot el batxillerat fora conscient que una de les assignatures de llengua al territori valencià no haguera de ser considerada com examinable. O bé que s’excloga de la mitjana la pitjor nota lingüística per evitar, segons el document, un “biaix aritmètic” en perjudici de l’alumnat valencià.
El document dedica també un apartat a exigir el “reconeixement de la identitat valenciana” per part de l’Administració General de l’Estat, amb un èmfasi particular en la denominació de la llengua com a “valencià” i en la seua absència en algunes pàgines web d’organismes estatals. Tanmateix, la reivindicació resulta com a mínim paradoxal, atés que es presenta més com una batalla nominal que no com una aposta real per la normalització lingüística. El Consell denuncia l’ús del terme “català” en webs institucionals, però evita qualsevol referència a la necessitat de garantir drets lingüístics efectius, presència real del valencià en l’àmbit judicial, educatiu o administratiu estatal, o el seu ús ple en els serveis públics. Amb la qual cosa el que significa és l’aplicació del secessionisme lingüístic envers de la doble denominació valencià/català, que és el que ha demostrat la ciència filològica.
Demandes històriques
Una de les demandes més reiterades en clau històrica és la devolució temporal de la Dama d’Elx, una reivindicació clàssica de la ciutat d’Elx (el Baix Vinalopó). El Consell reclama al Govern espanyol que faça públics els informes tècnics que fins ara han desaconsellat el préstec de la peça, amb l’objectiu de poder “esmenar espacialment i tècnicament” les objeccions i permetre que l’escultura puga exhibir-se al seu lloc d’origen amb totes les garanties de conservació. El document defensa que l’Estat té “l’obligació” de facilitar la cessió temporal d’una obra clau del patrimoni valencià.
En la mateixa línia patrimonial, la Generalitat exigeix també la devolució a Oriola (el Baix Segura) del Llibre dels Repartiments, un document del segle XIII que es conserva actualment a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. El Consell qüestiona que existira cap cessió formal del manuscrit i considera que el Ministeri ha d’intervenir per garantir el retorn d’un testimoni únic de la història medieval del sud del País Valencià.
Entre les propostes més singulars figura igualment el canvi de nom de l’estació de ferrocarril d’Alacant, que passaria a denominar-se “Alacant Eusebio Sempere”, en homenatge a l’artista alacantí més internacional. Es tracta d’una petició impulsada des de l’Ajuntament d’Alacant des de fa una dècada i recuperada ara pel Consell amb motiu del centenari del naixement de l’escultor i pintor.
El document inclou també una reivindicació fiscal poc habitual: la rebaixa de l’IVA al 10 % per a les despeses vinculades a les festes i tradicions valencianes, com ara espectacles pirotècnics, artistes o activitats festives. El Consell defensa que aquestes manifestacions formen part del patrimoni cultural propi i mereixen un tractament fiscal diferenciat.
Acord per a una comissió mixta de reconstrucció
El president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, ha anunciat que Pedro Sánchez s’ha compromés a crear una Comissió Mixta de reconstrucció després de la DANA, amb participació del Govern espanyol, el Consell i els municipis afectats. Tot i això, el cap del Consell ha remarcat el retard en la seua constitució —“han passat quatre-cents catorze dies des de la tragèdia”— i ha advertit que la manca d’execució d’obres clau manté el País Valencià en una situació de risc si es repeteixen pluges intenses. Pérez Llorca ha reclamat tràmits d’urgència per accelerar les infraestructures pendents i ha insistit que els 2.500 milions mobilitzats per la Generalitat no poden quedar reduïts a més endeutament, sinó que han de convertir-se en ajudes directes a fons perdut, alhora que ha denunciat una sensació de discriminació en el tracte rebut per part de l’Estat.
4
