Pràcticament 14 mesos després de la catastròfica dana de l’any passat, les tasques que queden en reconstrucció són enormes. Des de centenars d’ascensors que no funcionen fins a escoles encara per reconstruir passant pel clavegueram embossat -com s’ha vist aquests dies de pluges- o les ajudes del consorci d’assegurances encara per cobrar. I açò sense parlar de la fallida en l’assistència a la salut mental o en altres aspectes de la reconstrucció no tan vinculada a infraestructures sinó al teixit social i al benestar humà. Les reivindicacions fonamentals de l’Acord Social Valencià i dels CLER, com posar els aspectes més socials (educació, sanitat, habitatge, participació) per sobre els interessos empresarials i cuidar el territori per a evitar que les pròximes inundacions siguen tan destructives, es troben pendents d’acomplir pels diferents poders públics.
Una sensació generalitzada entre la ciutadania ha estat que les diferents administracions -amb els seus corresponents colors polítics- han estat més ocupats en retreure’s les faltes de l’altre que en fer la faena. Durant aquests 14 mesos la Generalitat ha intentat amagar la seua pròpia incapacitat tirant de l’abandonament crònic del País Valencià per part del Govern espanyol, mentre que aquest ha obviat resoldre cap dels problemes estructurals del país -començant pel finançament, però també inversions en transport públic per exemple, o l’inacabable corredor mediterrani ferroviari- posant al mateix sac totes les demandes, les raonables i les que només tenien un rerefons ideològic o oportunista.
El resultat final és que 14 mesos després, la tasca de reconstrucció continua sent ingent, les pèrdues emocionals i materials no es rescabalen i, en molts casos, la problemàtica causada per la dana s’acumula a problemàtiques estructurals prèvies que ja no estaven ateses, ací queda, per exemple, el cas de les cooperatives del Parc Alcosa, a Alfafar, o la qüestió de l’habitatge.
Així doncs, que la Generalitat i el Govern espanyol es decidisquen d’una volta per totes a parlar i arribar a acords és una bona notícia, encara que siga tard. Esperem, pel bé de tothom, que siga el primer pas per una cooperació entre administracions sincera i productiva i que es traduïsca en millores palpables per a la ciutadania, especialment de les zones afectades per la dana.
Cal dir, sobre la reunió, dos apunts més. Per una banda valorar el gest de Moncloa, que davant d’un PP que per interessos electoralistes està boicotejant qualsevol col·laboració institucional en temes tan sensibles com el mateix habitatge, opte per una via diferent i per no respondre amb la mateixa moneda. Esperem que no quede sols en una fotografia de cara a la galeria.
La segona, l’intent del president Juan Francisco Pérez Llorca de “colar” en el seu document de 100 peticions aspectes purament ideològics que res tenen a veure amb la reconstrucció ni amb les reivindicacions històriques valencianes sobre l’infrafinançament, l’espoli fiscal i el dret civil valencià, per nomenar-ne tres, és un tret al peu que només fa soroll i posa en dubte la seua bona voluntat negociadora. Reclamar que el Govern espanyol recupere premis de tauromàquia, que assumisca la seua política lingüística secessionista o el seu negacionisme climàtic en matèria d’aigua fan un mal servei a les reivindicacions urgents i importants que el País Valencià ha de fer a Madrid i, desgraciadament, representen més el continuisme de les polítiques tòxiques de Mazón teledirigides per VOX que les pròpies del President Llorca. Més del mateix.
